Splassshf: còmic i experimentació narrativa

Antoni Maestre Brotons

Resum

Encara que el còmic té una trajectòria centenària, cal esperar la década dels setanta perquè la seua influència es faça notar en la literatura. En aquell moment es produeix el famós debat entre els apocalíptics i els integrats respecte a la cultura de masses apuntat per Umberto Eco, que provocarà en els escriptors més joves el refús a la tradició i als criteris acadèmics sobre excel·lència literària. Els autors més agosarats experimentaran amb els recursos que els gèneres populars poden aportar per a explorar nous estils. Si bé la relació que la literatura estableix amb el cinema ha generat nombrosos estudis, en canvi manquen aproximacions crítiques a la influència que els altres gèneres visuals i audiovisuals com el còmic o la televisió han exercit sobre la narrativa. Aquesta és una qüestió que se situa en l’àmbit dels estudis sobre la interdiscursivitat. Per tant, no pot deixar de banda aspectes com la serialitat, la construcció narrativa basada en la juxtaposició, les onomatopeies, l’humor o els protagonistas inanimats o animals.

Paraules clau

Còmic; Narrativa; Cultura de masses; Interdiscursivitat; Experimentalisme



DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2012.3.05