Ferran Torrent, un viatge a l’heterodòxia

Andrea Robles

Resum

Ferran Torrent ha conjuminat les paraules novel·la negra, València i èxit. Hem accentuat la seua capacitat per a construir els personatges i diàlegs, la ironia i l’escepticisme de plantejament orquestral, o la capacitat de descriure la societat valenciana fàcilment identificable pels seus lectors. Tanmateix, el que volem assenyalar com un element transversal a tota la fàbrica literària de Torrent, és el caràcter heterodox amb què mamprèn la seua producció, i l'inconformisme que en dificulta l’encasellament. Si Ferran Torrent ha estat qualificat com a escriptor de novel·la negra, només les sis primeres novel·les poden rebre aquest nom, i encara així, per una voluntat d’adscripció externa o formal més que pel resultat atmosfèric de tot plegat, el qual deriva substancialment cap a la sàtira o la memòria, la subjectivitat, l’autoficció, el costumisme o la història: petjades que resseguirem per traçar els itineraris de les tipologies d’un autor que ha fet de la versatilitat emblema d’una obra rica i complexa. Proposem revisar l’obra de Torrent seguint el rastre de les floracions que determina el pes específic de cadascun dels elements abans esmentats i que, en definitiva, ens ofereix un mapa mitjanament coherent quant a la producció cronològica i grupal, amb la trilogia com el motlle més adient per a distingir-ne les parts.

Paraules clau

Torrent, Ferran; Novel·la negra; València; Sàtira; Heterodòxia; Trilogia literària; Memòria; Costumisme; Societat valenciana; Inconformisme; Autoficció; Ironia



DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2014.5.06