Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Dámaris Mayans

Resum

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

Paraules clau

Model de Millora Acumulativa; Interferència lingüística; Aprenentatge de L3; Transferència fonológica

Referències


BAYONA, P. (2009): «Crosslinguistic Influences in the Acquisition of Spanish L3», Ann Arbor, ProQuest. 70 (12), The University of Western Ontario (Canada), p. 46-54.

BOERSMA, P. & D. WEENINK (2009): Praat: doing phonetics by computer (Version 5.1.04) [Computer program]. http://www.praat.org/

BARDEL C. and Y. Falk (2007): «The role of the second language in third language acquisition: The case of Germanic syntax Second Language Research 23, p. 459-484.

CABRELLI AMARO, J. & J. Rothman (2010): «On the L3 acquisition and phonological permeability: A new test case for debates on the mental representation of non-native phonological system», International Review of Applied Linguistics in Language Teaching, 48 (2/3), p. 275-296.

CABRELLI AMARO, J. (2012): L3 Phonology: An Understudied Domain. In J. CABRELLI AMARO, S. FLYNN, & J. ROTHMAN (Eds.), Third Language Acquisition in Adulthood, Amsterdam, John Benjamins, p. 33-60.

ECKE, P & C. J. HALL (2000): «Lexicalilische Fehler in Deutch als Drittsprache. Translexikalischer Einfluss aud dre Ebenen der mentale Reprasentation», Deutch als Fremdsprache, 37, p. 30-36.

ELLIS, G. (1996): «How culturally appropriate is the communicative approach?», ELT journal, 50 (3), p. 213-218.

FLYNN S., C. FOLEY & I. Vinnitskaya (2004): «The cumulativeenhanced model for language acquisition: Comparing adult’s and children’s parents of development in first, second and third language acquisition of relative clauses», The International Journal of Multilingualism, 1, p. 3-16.

GARCIA LECUMBERRI, M. & F. GALLARDO (2003): «English EFL sounds in school learners of different ages», in M. GARCIA MAYO & GARCIA LECUMBERRI (ed.), Age and the Acquisition of English as a Foreign Language, Clevedon, Multilingual Matterns, p. 115-135.

GUT, U. (2010): «Cross-linguistic influence in L3 phonological acquisition», International Journal of Multilingualism, 7 (1), p. 19-38.

HUALDE, J. I. (2005): The sounds of Spanish, Cambridge, Cambridge University Press.

KELLERMAN, E. (1983): Now you see it, now you don’t, in S. GASS & L. SELINKER (ed.), Language transfer in language learning. Rowley, Newbury house, p. 112-134.

MARIAN, V., H. K. BLUMENFELD & M. KAUSHANSKAYA (2007): «The Language Experience and Proficiency Questionnaire (LEAP-Q): Assessing language profiles in bilinguals and multilinguals», Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 50 (4), p. 940-967.

MONTRUL, S., R. Dias & H. SANTOS (2011): «Clitics and object expression in the L3 acquisition of Brazilian Portuguese. Structural similarity matters for transfer. Special issue of Second Language Research on L3 Acquisition.

PYUN, K. (2005): «A model of interlanguage analysis. The case of Swedish by Korean speaker», in B. Hufesein and R. J. Fouser (ed.), Introductory Readings in L3, Tubingen, Stauffenburg Verlag, p. 55-70.

RECASENS, D., J. Fontdevila & M. D. PALLARES (1995): «Velarization degree and coarticulatory resistance for /l/ in catalan and german», Journal of Phonetics, 23 (1-2), p. 37-52.

RECASENS, D. & A. ESPINOSA (2005): «Articulatory, positional and coarticulatory characteristics for clear /l/ and dark /ɫ/:Evidence from two Catalan dialects», Journal of the International Phonetic Association, 35, p. 1–25.

RECASENS, D. (2004): «Darkness in [l] as scalar phonetic property: Implications for phonology and articulatory control», Clinical Linguistics and Phonetics, 18, p. 593–603.

ROTHMAN, J. & J. CABRELLI AMARO (2010): «What variables condition syntactic transfer?: a look at the L3 initial state», Second language Research 26, 2, p. 189-218.

ROTHMAN, J. (2010): «L3 Syntactic transfer selectivity and typological determinacy: The typological primacy Model», Second Language Research 27 (1), 107-127.

SOLÀ, J. & G. Rigau i Oliver (2002): Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries.




DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2015.6.16