Descripció i prescripció en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC (2016)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.03

Paraules clau:

Gramàtica catalana, Gramàtica normativa, Gramàtica descriptiva, Competència, Pompeu Fabra

Resum

L’aparició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, ha fet sorgir un debat sobre els límits de la descripció i la prescripció gramaticals. En el fons, es tracta de decidir si la competència dels parlants ha de ser dirigida externament o si, per contra, ha de constituir la base natural de la prescripció. Aquest article aprofita la proposta de Myhill (2004) sobre els factors subjacents de la normativa —autoritat instituïda, respecte pels texts antics, i prestigi d’un grup social— per a analitzar la pràctica prescriptiva en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la gramàtica normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La voluntat fabriana de basar la normativa gramatical en la competència dels parlants més que no en els texts antics, només usats secundàriament, xoca amb una certa fossilització de la concepció normativa d’alguns crítics de la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016), més proclius a un model gramatical d’autoritat prescriptiva explícita. Els arguments a favor d’aquesta darrera posició es basen en una percepció de decliu de la competència dels parlants, que es pot arribar a negar a les generacions més joves. S’il·lustren casos clars d’orientació descriptiva en la Gramàtica catalana de 1918, no només com a constatació de com és el català, sinó també d’aspectes sense consens clar entre els parlants —ús de en i al davant infinitiu— a l’espera de la determinació social d’una preferència. També s’analitzen la tècnica prescriptiva de la Gramàtica de la llengua catalana, amb determinació de quatre fórmules prescriptives, una de les quals («s’evita», i no pas «cal evitar») pot analitzar-se com a reconeixement de la capacitat del parlant per navegar entre els nivells de formalitat a què té accés.

Finançament

Aquest treball s’ha dut a terme a l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] (Programa per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència de la Generalitat Valenciana, Ref. ISIC/012/022) en el marc del projecte «Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la Lingüística de Corpus" (MICINUN, Ref. PGC2018-099399-B-100371).

Referències

Alcover, Antoni Mª (1918): «Què ha d'esser el català literari?», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, núm. X, p. 49-54.

Bibiloni, Gabriel (2016): El català de Mallorca. La fonètica, Palma, Lleonard Muntaner Editor.

Cercle Vallcorba (2017a): «La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC», Caràcters, núm. 78, p. 31.

Cercle Vallcorba (2017b): «No deixem que el català se'ns desfaci 1. La realitat lingüística i la responsabilitat nacional», en https://sites.google.com/site/cerclevallcorba/davantals/no-deixem-que-el-catala-se-ns-desfaci [darrera consulta: 13/07/2019].

Dols, Nicolau (2003): «Els inicis del Diccionari: l'estratègia metodològica», Actes del Congrés Internacional Antoni M. Alcover, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 291-303.

Fabra, Pompeu (1918=1933): Gramàtica catalana. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Fabra, Pompeu (1891): «Teoria gramatica y teoria de l'apostrof», L'Avenç, núm. 12, p. 385-389 [en OC, IX, p. 86-91].

Fabra, Pompeu (1892): «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», La Vanguardia, 22/3/1892, p. 4 [en OC, IX, p. 95-99].

Fabra, Pompeu (?) (1893) «Constestació a Lo Teatro Catalá», L'Avenç, núm. V/3, p. 48 [en OC, IX, p. 118-120].

Fabra, Pompeu (1918) «La tasca dels escriptors valencians i balears», Nostra parla, núm. 7, p. 4-5 [en OC, IX, p. 263-264].

Fabra, Pompeu (1956) Gramàtica catalana, Barcelona, Teide.

Fabra, Pompeu (2005-2013): Obres completes (a cura de Jordi Mir i Joan Solà). Barcelona-València, Palma, ECSA-Ed. 62-Ed. 3i4-Moll [=OC].

Ferrando, Antoni (2000): «La presència dels dialectes territorials en l'obra de Fabra», en Jordi Ginebra & Raül-David Martínez Gili & Miquel Àngel Pradilla, La lingüística de Pompeu Fabra, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Universitat Rovira i Virgili, vol. I, p. 279-340.

Fishman, Joshua A. (1997): In Praise o f the Beloved Language: A Comparative View o f Positive Ethnolinguistic Consciousness, Berlín, Mouton De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110813241

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans [=GLC].

Julià-Muné, Joan (1991): «L'epistolari Schädel-Alcover i l'inici de la lingüística catalana», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXIII. Miscel·lània Jordi Carbonell, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. 2, p. 133-159.

Julià-Muné, Joan (2000): L'inici de la lingüística catalana. Bernhard Schädel, Mn. Antoni M. Alcover i l'Institut d'Estudis Catalans. Una aproximació epistolar, 1904-1925, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Julià-Muné, Joan (2005-2006): «Les contribucions lingüístiques al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana», Estudis baleàrics, núm. 82-83, p. 183-206.

Lamuela, Xavier & Josep Murgades (1984): Teoria de la llengua literària segons Fabra, Barcelona, Quaderns Crema.

Milroy, James (2001): «Language ideologies and the consequences of standardization», Journal of Sociolinguistics, núm. 5/4, p. 530-555. https://doi.org/10.1111/1467-9481.00163

Moore, Michael (2015): «On language wars», ETC. A Review on General Semantics, núm. 72/1, p. 68-74.

Myhill, John (2004): «A parameterized view of the concept of 'correctness'», Multilingua, núm. 23, p. 389-416. https://doi.org/10.1515/mult.2004.23.4.389

Nunberg, Geoff (2011): «The Politics of 'Prescriptivism'», Language Log, en http://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=357 [darrera consulta: 13/07/2019].

Pla Nualart, Albert (2016): «10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica», en https://interactius.ara.cat/nova-gramatica/ [darrera consulta: 13/07/2019].

Prćić, Tvrtko (2010): «Descriptivism or prescriptivism in teaching language and linguistics at university level?», Annual Review of the Faculty of Philosophy, Novi Sad, núm. XXXV, p. 211-218.

Ruaix i Vinyet, Josep (2017): «Davant la GIEC: discerniment», Llengua nacional, núm. 98, p. 3.

Secció Filològica (2018): «Sobre la variació i la prescripció en les orientacions normatives de la Secció Filològica». Documents de la Secció Filològica, V, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Segarra, Mila (1985): Història de l'ortografia catalana, Barcelona, Empúries.

Segarra, Mila (2005-2006): «Sobre el nom i la unitat de la llengua i sobre la uniformitat del català escrit, a propòsit del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana», Estudis baleàrics, núm. 82-83, p. 357-367.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

15-12-2019

Com citar

Dols Salas, N. (2019). Descripció i prescripció en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC (2016). Ítaca. Revista De Filologia, (10), 23–49. https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.03