Pompeu Fabra i els escriptors

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.05

Paraules clau:

Normativa fabriana, Recepció, Escriptors vuitcentistes, Normes de Castelló

Resum

L’objectiu d’aquest article, fruit de la meua intervenció a una taula redona de balanç sobre la vigència de l’obra de Pompeu Fabra (en el context de la Jornada Internacional «100 anys de l’obra de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a la Universitat d’Alacant el 27 de març de 2019), és dibuixar algunes pinzellades sobre la recepció de la reforma fabriana entre els escriptors de l’època. Així doncs, dedicaré un primer apartat a relatar les reaccions dels escriptors vuitcentistes a les noves convencions, parant atenció en la visió del mateix Fabra sobre l’assumpte i les resistències d’alguns autors consagrats a sotmetre’s als canvis; en segon lloc, dedicaré unes pàgines a examinar la situació al País Valencià i, per últim, en faré un balanç breu, que col·labore en la visió col·lectiva de l’home i l’obra que ofereix aquest volum de la revista Ítaca. Al final de l’article podreu trobar un annex amb alguns textos literaris d’homenatge al mestre Fabra, precedits d’un comentari general; concretament, el retrat que hi va dedicar Josep Pla en el seu recull Homenots (1969), i tres poemes de tres referents de la nostra literatura contemporània: «El meu poble i jo», de Salvador Espriu (1968), «Jaculatòries del centenari», de Pere Quart (1968), i «Entreacte», de Joan Brossa (1961).

Referències

Argenter, Joan M. (2018): «Pompeu Fabra, artífex del català literari modern», El País, 19 de febrer de 2018. <https://cat.elpais.com/cat/2018/02/19/opinion/1519067173_933093.html> [data de consulta: 29/08/2019].

Casassas i Ymbert, Jordi (2002): «La normalització lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans», en Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. 8, Barcelona, Editorial Enciclopèdia Catalana, p. 272.

Climent, Josep Daniel (2012): «Pompeu Fabra i les normes de Castelló. Protagonistes de les normes de Castelló (IX)», L'interés per la llengua dels valencians, 27 de desembre de 2012. <https://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com/2012/12/pompeu-fabra-i-les-normes-de-castello.html> [data de consulta: 29/08/2019].

Escudero, Trinidad (2018): «Els autors i la normativa fabriana: el cas concret de Mercè Rodoreda», en Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.), Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, p. 149-170.

Fabra, Pompeu (1918): «La tasca dels escriptors valencians i balears», en Nostra Parla, núm. 7 (desembre de 1918), p. 4-5.

Garcés, Tomàs (1926): «Conversa amb Pompeu Fabra», Revista de Catalunya, any III, núm. 23 (maig 1926), p. 485-494. <https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-conversa-amb-pompeu-fabra> [data de consulta: 29/08/2019].

Ginebra, Jordi (2002): «Verdaguer en el cànon d'autoritats de les gramàtiques de Pompeu Fabra», Anuari Verdaguer, núm. 11, p. 433- 439.

Pinyol i Torrents, Ramon (2018): «De les dificultats d'editar Verdaguer normativament en el segle XX: el cas de les obres completes de la llibreria Catalonia (1928-1936)», en Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.), Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, p. 171-190.

Pitarch, Vicent (2011): Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme, Benassal, Fundació Carles Salvador.

Pitarch, Vicent (2012): «80 anys de les Normes de Castelló», Llengua i ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 52, p. 49-54.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

15-12-2019

Com citar

Francés-Díez, M. Àngels. (2019). Pompeu Fabra i els escriptors. Ítaca. Revista De Filologia, (10), 101–119. https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.05