La cançó tradicional infantil: el fenomen Dani Miquel, alguns precedents i coetanis
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2017-2018.8-9.06Paraules clau:
Música infantil, Cançons tradicionals, Dani Miquel, Música en valencià, Paco Muñoz, Al Tall, didàctica de les cançonsResum
La música infantil ha estat considerada sovint com un gènere de segona categoria. Tanmateix, diversos exemples basats en la nostra tradició musical ens demostren els beneficis de les cançons en la formació dels infants. Aquest article fa balanç de la música en valencià com a eina educadora des dels anys de la Transició fins a l’actualitat. Fenòmens musicals com Dani Miquel i altres grups arrepleguen el testimoni d’aquesta tasca iniciada dècades arrere per referents com Paco Muñoz, Al Tall o Carraixet. Així mateix, el treball a l’escola a través de la música col·labora amb aquesta funció didàctica i educadora, tal com demostren alguns projectes. I tot, amb el ritme i l’alegria necessaris per a la transmissió d’uns valors que contribueixen a la formació de persones responsables i tolerants: créixer amb igualtat i respecte siga quina siga la nostra condició.Descàrregues
Estadístiques
Publicades
15-12-2018
Com citar
Cano Server, F. (2018). La cançó tradicional infantil: el fenomen Dani Miquel, alguns precedents i coetanis. Ítaca. Revista De Filologia, (8-9), 111–140. https://doi.org/10.14198/ITACA2017-2018.8-9.06
Número
Secció
Dossier monogràfic 2024
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Francesca Cano Server
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.