Etnobotànica alacantina a la poesia llatina de Josep Gosalbes de Cunedo (s. XVI)
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2020.11.05Paraules clau:
Alacant, Botànica, Fitonímia, Josep Gosalbes de Cunedo, Poesia renaixentista llatinaResum
En aquest article s’estudia la fitonímia inclosa en l'obra lírica en llatí de Josep Gosalbes de Cunedo. L’anàlisi lingüística dels noms de plantes inclosos en els poemes d’aquest metge alacantí del segle XVI —concretament, al llibre Eclogae— dona lloc a una anàlisi interdisciplicar. A l’article es trobarà una aproximació als versos alhora lingüística i literària, però també botànica, bioclimàtica i geològica. Aquesta interpretació de l'obra de Gosalbes permet reconstruir el paisatge vegetal de la comarca de l’Alacantí del segle XVI.Referències
ALBEROLA, Armando (2019): «La petita edat de gel en terres valencianes», en J. OLCINA CANTOS & J. MOLTÓ MANTERO (ed.), E. Climes i temps del País Valencià, Alacant, Universitat d'Alacant, p. 27-37.
BIOSCA, Antoni (2013): «Nimfes al Vinalopó. La poesia renaixentista d'un alacantí oblidat, Josep Gosalbes de Cunedo (s. XVI)», Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, núm. 2, p. 84-107. https://doi.org/10.7203/scripta.2.3105
BIOSCA, Antoni (2020): «Josep Gosalbes, un humanista alacantí a la conquesta d'Europa», Saó (30/07/2020). https://revistasao.cat/josepgosalbes-un-humanista-alacanti-a-la-conquesta-deuropa/
BLOM, Philip (2019): El motín de la naturaleza: Historia de la pequeña edad de hielo (1570-1700), así como del surgimiento del mundo moderno, junto con algunas reflexiones sobre el clima de nuestros días, Barcelona, Anagrama.
CLIMENT, Daniel (2011): «L'arç blanc i l'oracle d'Agamèmnon. Etnobotànica de 'Crataegus monogyna' Jacq.», Mètode, núm. 71. (tardor). https://metode.cat/revistes-metode/document/larcblanc-i-loracle-dagamemnon.html
CLIMENT, Daniel & Carles MARTÍN (2018): «Una síntesi religiosa d'èxit: la Santa Faç d'Alacant», Saó, núm. 436. https://revistasao.cat/sintesi-religiosa-exit-la-santa-fac-alacant/
CLIMENT, Daniel & Ferran ZURRIAGA (2012): Herbari. Viure amb les plantes, València, Publicacions de la Universitat de València.
ERNOUT, Alfred & Antoine MEILLET (1959): Dictionnarire Étymologique de la Langue Latine. Histoire des mots, París, Editorial Klincksieck.
FAGAN, Brian (2008): La pequeña edad de hielo: cómo el clima afectó la historia (1300-1850), Barcelona, Gedisa.
GONZÁLEZ ECHEVERRÍA, Francisco J. (1997): Miguel Servet. Editor del Dioscórides, Villanueva de Sijena, Instituto de Estudios Sijenenses.
GONZÁLEZ ECHEVERRÍA, Francisco J. (2007): Rumbo al Renacimiento. Ciencia y tecnologia en al-Andalus, Sevilla, Fundación Corporación Tecnológica de Andalucía.
LÓPEZ PIÑERO, José María (2002): La medicina en la historia, Madrid, La Esfera de los Libros.
LÓPEZ PIÑERO, José María (2006): Pere Jaume Esteve. Iniciador de la investigación botánica en la Universitat de Valencia, Valencia, Universitat de València.
MEDRANO HEREDIA, Justo (2005): «La interacción entre la medicina árabe y cristiana en el antiguo Reino de Valencia. Al-Safra, un ejemplo paradigmático», Alacant, Instituto Alicantino de Cultura «Juan Gil Albert».
PARKER, Geoffrey (2013): «El siglo maldito: clima, guerras y catástrofes en el siglo XVII», Barcelona, Planeta.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Daniel Climent Giner, Carles Martín Cantarino, Antoni Biosca Bas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
