Les peculiaritats sociolingüístiques del català i el rol del professorat de llengua
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2020.11.12Paraules clau:
Sociolingüística, Normativització, Estandardització, Català, Substitució lingüística, EducacióResum
El català és una de les llengües romàniques més homogènies, però experimenta dificultats importants en els processos de normativització i d’estandardització. Més que amb la variació objectiva de la llengua, relacionem aquests problemes amb factors polítics i sociolingüístics: la manca d’un estat nacional que doni suport a l’idioma, la fragmentació administrativa, els processos de substitució lingüística actius en els diversos territoris, la falta de mitjans de comunicació que abastin tota la comunitat lingüística. Aquests fenòmens impliquen una sèrie de reptes per a l’educació dels alumnes, tant des del punt de vista dels coneixements, de les habilitats, com de les actituds, i no es poden obviar a l’hora de dissenyar les estratègies i la praxi de l’ensenyament. Entre les aportacions que el professorat de català pot fer per millorar la situació sociolingüística, posem el focus en els següents: contrarestar l'atrició de l’idioma, exposar els alumnes als diversos accents (tot superant tant l’enfocament dialectològic com l’esperit d’antiquari), contribuir a l’estabilitat del sistema normatiu i de l’estàndard i esdevenir models de manteniment de la llengua.Finançament
Aquest treball s’emmarca en els projectes de recerca «La construcció discursiva del conflicte: territorialitat, imatge de la malaltia i identitats de gènere en la literatura i en la comunicació social» (FFI2017-85227-R), del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, Govern d'Espanya, i «Traducció de clàssics valencians a llengües europees. Estudis literaris, lingüístics i traductològics comparats» (VIGROB-125), de la Universitat d’Alacant.Referències
CERMÁK, Petr i Adéla KOTÁTKOVÁ (2020): «Diskuse o norme katalánštiny v kontextu aktuální jazykové situace ve ŠpanƩlsku», ſasopis pro moderní filologii (Journal for Modern Philology), 102 (2), p. 249-265. https://doi.org/10.14712/23366591.2020.2.6
FLOR I MORENO, Vicent (2011): Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, Catarroja, Afers.
GINEBRA, Jordi i Joan SOLÀ (2007): Pompeu Fabra: vida i obra, Barcelona, Teide.
GUZMÁN PITARCH, Josep Roderic (2005): «La llengua catalana en el marc de les llengües minoritzades europees», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, p. 53-66.
HERNÁNDEZ DOBON, Francesc Jesús (2016): El tio canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià, València, Fundació Nexe.
KOTÁTKOVÁ, Adéla (2017): «K jazykové situaci ve Valencii», ſasopis pro moderní filologii (Journal for Modern Philology), 99 (2), p. 263-278.
KOTÁTKOVÁ, Adéla (2019): «Las huellas de la dominación: traduciendo el léxico de la salud», en Anna Kukutka-Wojtasik (ed.), Translatio et Histoire des Ideés / Translatio and History of Ideas, Berlín, Peter Lang, p. 21-32.
MAS CASTELLS, Josep Àngel (2008): El morfema ideològic, Benicarló, Onada Edicions.
PRADILLA, Miquel Àngel (2015): La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, Barcelona, IEC.
VENY, Joan(1998): Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Editorial Moll.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Adéla Kotatkova

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.