Fabra i l’autoritat lingüística al País Valencià: la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)

Resum

Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant del valencianisme polític i cultural a partir dels anys 10 del segle XX, motivada en bona part per l’absència d’una representació valenciana a la Secció Filològica de l’IEC fins al 1961. L’IEV es dotà també d’una Secció Filològica, el secretari, i factòtum de la qual, fou Carles Salvador, alhora secretari de l’IEV. Salvador elaborà un pla lexicogràfic, del qual només es va poder acomplir en la pràctica l’inèdit Vocabulari Castellà-Valencià a ell encarregat. L’IEV és un precedent de l’AVL, però amb diferències notables.