Innovació lèxica i diccionari: la funció dels neologismes com a criteri per l’actualització lexicogràfica?

Elisabet Llopart Saumell

Resum

Aquest article es proposa estudiar la utilitat de la funció comunicativa dels neologismes a l’hora d’actualitzar el diccionari, ja que tenim en compte que, d’entre les paraules noves no recollides a les obres lexicogràfiques, no totes presenten els criteris necessaris per a la seva inclusió. En aquest sentit, prenem en consideració que la major part de paraules que conformen els diccionaris generals són paraules amb una funció principalment denominativa. Per aquest motiu, volem diferenciar els neologismes prototípics de la funció denominativa dels neologismes prototípics de la funció estilística a partir dels criteris descrits per Llopart-Saumell (2016). Els resultats obtinguts permeten, per una banda, diferenciar un i altre tipus d’unitats lèxiques i, de l’altra, valorar les característiques funcionals, sociolingüístiques, pragmaticodiscursives i morfosemàntiques que demostren que els neologismes classificats com a prototípics de la funció denominativa es defineixen com a bons candidats per ser incorporats al diccionari mentre que els neologismes prototípics de la funció estilística no compleixen aquests requisits.

Paraules clau

Neologia; Funció dels neologismes; Neologisme denominatiu; Neologisme estilístic; Lexicografia; Diccionari; Actualització lexicográfica

Referències

Aitchison, Jean (1994): Words in the mind: an introduction to the mental lexicon, Oxford, Basil Blackwell.

Alarcos, Emilio (1992): «Consideraciones sobre el neologismo», en Agencia Efe (ed.), El neologismo necesario, Madrid, Fundación Efe, p. 17-30.

Alvar Ezquerra, Manuel (1999): «El neologismo: caracterización, formación y aceptabilidad», en José Manuel González Calvo et al. (ed.), Actas V Jornadas de Metodología y Didáctica de la Lengua Española: el neologismo, Cáceres, Universidad de Extremadura, p. 39-66.

Alvar Ezquerra, Manue (2000): «El léxico nuevo en los medios de comunicación», en Pilar Gómez González et al. (ed.), Lengua y discurso: estudios dedicados al profesor Vidal Lamíquiz, Madrid, Arco Libros, p. 125-144.

Álvarez Catalá, Sara (2009): «Uso revitalizador del prefijo re- como recurso de neología expresiva o apreciativa en la lengua coloquial del español rioplatense», Debate Terminológico, núm. 5, p. 38-46.

Bernal, Elisenda & Carsten Sinner (2013): «Neología expresiva: la formación de palabras en Mafalda», en Emili Casanova Herrero & Cesáreo Calvo Rigual (ed.), Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, Berlin, De Gruyter, p. 479-496. https://doi.org/10.1515/9783110299939.479

[BOBNEO] Observatori de Neologia (2016): Cercador BOBNEO. Recuperat de: http://obneo.iula.upf.edu/bobneo/index.php

Cabré, M. Teresa (1989): «La neologia efímera», en Josep Massot (coord.), Miscel·lània Joan Bastardas, vol. 1 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 37-58.

Cabré, M. Teresa (1992): La Terminologia: la teoria, els mètodes, les aplicacions, Barcelona, Empúries.

Cabré, M. Teresa (2004): «La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de la llengua catalana», en Observatori de Neologia (ed.), Llengua catalana i neologia, Barcelona, Meteora, p. 17-45.

Cabré, M. Teresa (2015): «Bases para una teoría de los neologismos léxicos: primeras reflexiones», en Ieda Maria Alves & Eliane Simões Pereira (ed.), Neologia das Línguas Românicas, Sao Paulo, Humanitas, CAPES, p. 70-110.

Casasús, Josep María (1992): «El lenguaje periodístico ante el neologismo», en Agencia Efe (ed.), El neologismo necesario, Madrid, Fundación Efe, p. 87-90.

[Cercaterm] Termcat (2016a): Cercaterm. Recuperat de : http://www.termcat.cat/es/Cercaterm/Fitxes/

Corbeil, Jean-Claude (1971): «Aspects du problème néologique», La Banque des mots, núm. 2, p. 123-136.

Corbin, Danielle (1997): «Entre les mots possibles et les mots existants : les unités lexicales à faible probabilité d'actualisation», en Danielle Corbin et al. (ed.), Mots possibles et mots existants. Forum de morphologie. Actes du colloque de Villeneuve d'Ascq (Silexicales, I), Villeneuve d'Ascq, Université de Lille III, p. 79-89.

[CTILC] Institut d'Estudis Catalans (2005): Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Recuperat de: http://ctilc.iec.cat/

[DCVB] Alcover, Antoni Maria & Francesc de Borja Moll (2002): Diccionari català-valencià-balear. Recuperat de http://dcvb.iecat.net/

[DIEC2] Institut d'Estudis Catalans (ed.). (2007): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Ed. 62 - Enciclopèdia Catalana. Recuperat de: http://dlc.iec.cat/

Estopà, Rosa (2010): «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic», en Eusebi Coromina & Josep M. Mestres (ed.), Aspectes de terminologia, neologia i traducció, Barcelona, Vic, Institut d'Estudis Catalans, Universitat de Vic, p. 15-39.

Estornell, María (2009): El reconocimiento de neologismos y su caracterización en un corpus de prensa escrita (2004-2007) (Tesi doctoral no publicada), València, Universitat de València.

Faura, Neus (1998): Futbol i llenguatge: la innovació lèxica a les cròniques i a les retransmissions futbolístiques, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fernández-Sevilla, Julio (1982): Neología y neologismo en español contemporáneo, Granada, Universidad de Granada.

García Aranda, María Ángeles et al. (2000): «Consideraciones acerca de los neologismos en la prensa actual», en Stefan Ruhstaller & Josefina Prado Aragonés (ed.), Tendencias en la investigación lexicográfica del español: El diccionario como objeto de estudio lingüístico y didáctico, Huelva, Universidad de Huelva, p. 237-245.

García Platero, Juan Manuel (1996): «Observaciones sobre el neologismo», Revista de Lexicografia, núm. 2, p. 49-59. https://doi.org/10.17979/rlex.1996.2.0.5680

Enciclopèdia Catalana [GDLC] (1998): Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona. Recuperat de: http://www.diccionari.cat/

Google (2016): Google Acadèmic. Recuperat de : https://scholar.google.es

Goosse, André (1971): «De l'accueil au refus», La Banque des mots, núm. 1, p. 37-44.

Guerrero Ramos, Gloria (1995): Neologismos en el español actual, Madrid, Arco Libros.

Guilbert, Louis (1975): La créativité lexicale, Paris, Larousse.

Guiraud, Pierre (1971): «Néologismes littéraires», La Banque des mots, núm. 1, p. 23-28.

Isla, José Daniel (2006): «El español en la prensa. Neología y registros lingüísticos: los neologismos en suplementos juveniles de diarios nacionales», en Actas de las IX Jornadas Nacionales sobre Normativa del Idioma Español, Buenos Aires, Fundación Litterae. Recuperat de www.fundlitterae.org.ar/images/archivos/ISLA.doc

Llopart-Saumell, Elisabet (2016): La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic (Tesi doctoral no publicada), Barcelona, Universitat Pompeu Fabra.

Llopart-Saumell, Elisabet & Judit Freixa (2017): «La creatividad de los neologismos documentados en la prensa en catalán: desviación y formación no previsible», en Miguel Sánchez Ibáñez et al. (ed.), La renovación léxica en las lenguas románicas. Proyectos y perspectivas, Murcia, Universidad de Murcia, p. 471-485.

López, Sílvia et al. (2002): «Dos formants pejoratius: el prefix pseudo- i el sufix -oide», en M. Teresa Cabré et al. (ed.), Lèxic i neologia, Barcelona, Observatori de Neologia - Institut Universitari de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra, p. 251-264.

Mounin, Georges (1990): «Quelques observations sur le lexique français d'aujourd'hui», Europe, núm. 738, p. 10-18.

Observatori de Neologia (2004a): Metodologia de treball en neologia: criteris, materials i processos (Papers de l'IULA. Sèrie Monografies), Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra

Observatori de Neologia (2004b): Llengua catalana i neologia, Barcelona, Meteora.

Panculescu, Dorina & Alice Ionescu (2010): «Le roumain après 1990: créations néologiques expressives», en M. Teresa Cabré et al. (ed.), Actes del I Congrés de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra, p. 1.053-1.062.

Rey, Alain (1976): «Néologisme: un pseudo-concept?», Cahiers de lexicologie, núm. 28, vol. 1, p. 2-17.

Romero Gualda, María Victoria (1999): «Neologismos y medios de comunicación», en José Manuel González et al. (ed.), Actas V Jornadas de Metodología y Didáctica de la Lengua Española: el neologismo, Cáceres, Universidad de Extremadura, p. 67-95.

Sablayrolles, Jean-François (1993): «Fonctions des néologismes», Cahiers du CIEL, p. 53-94.

Sablayrolles, Jean-François (2000): La néologie en français contemporain: examen du concept et analyse de productions néologiques récentes, Paris, Honoré Champion.

Sablayrolles, Jean-François (2003): L'innovation lexicale, Paris, Honoré Champion.

Varela, Soledad & Josefa Martín (1999): «La prefijación», en Ignacio Bosque & Violeta Demonte (ed.), Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, p. 4.999-5.040.

Veny, Joan. (1991): Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona, Empúries.

Viquipèdia (2015): Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. Recuperat de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Wijnands, Paul. (1985): «Pour une redéfinition du néologisme lexicographique», La Banque des mots, núm. 29, p. 13-34.




DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.10





Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons