Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.06Paraules clau:
Pompeu Fabra, Gramàtica catalana, Fraseologia, Composició, Unitats pluriverbalsResum
En aquest treball, per mitjà de l’anàlisi de Gramàtica catalana (1956), es fa una contribució a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra, a l’estudi de la història de la lingüística catalana i a l’estudi de la història de la fraseologia. La descripció de les unitats fraseològiques que ofereix la Gramàtica s’emmarca, d’una banda, en l’àmbit de la composició i, de l’altra, es presenta conceptualment i terminològicament seguint la tradició gramatical. Cal destacar que l’obra conté un material fraseològic ric, amb mostres de gairebé totes les estructures formals que poden presentar les locucions en català, i que Fabra, amb les explicacions relatives al que anomena «conjunts sintetitzats», mostra haver copsat el pinyol conceptual de les unitats pluriverbals lexicalitzades.Referències
Badia i Margarit, Antoni M. (1962): Gramática catalana, vol. ii, Madrid, Gredos.
Bárdosi, Vilmos (1990): «Contribution à l'histoire de la phraséologie française des origines jusqu'à Michel Bréal», Acta Universitatis Szegediensis de Attila Jozsef Nominatae. Acta Romanica, núm. 14 (1990), p. 61-132.
Bárdosi, Vilmos (2012): «Histoire de la phraséographie hongroise», en Fábián Zsuzsanna (ed.), Hungarian Lexicography II. Monolingual and Special Dictionaries, Budapest, Akadémiai Kiadó, p. 109-173.
Bargalló, Maria & Jordi Ginebra (2002): «Doctrina sobre idiomaticidad y fraseología en algunas gramáticas catalanas y españolas de los siglos xviii y xix», en Miguel Ángel Esparza Torres, Benigno Fernández Salgado & Hans-Josef Niederehe (eds.), Estudios de Historiografía Lingüística. Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, Vigo, 7-10 de febrero de 2001, vol. i, Hamburg, Helmut Buske Verlag, p. 789-804.
Benveniste, Émile (1966): «Formes nouvelles de la composition nominale», Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, vol. xli, fasc. i, p. 82-95. Reproduït en Benveniste (1974), p. 163-176.
Benveniste, Émile (1967): «Fondements syntaxiques de la composition nominale», Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, vol. xlii, fasc. i, p. 15-31. Reproduït en Benveniste (1974), p. 145-162.
Benveniste, Émile (1974): Problèmes de linguistique générale, tom 2, París, Gallimard.
Bonet, Sebastià (1989): «Els manuals de gramàtica i la llengua normativa», en Joan Martí, Lídia Pons & Joan Solà (eds.), Actes de les Terceres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 11-73.
Bonet, Sebastià (1991): «Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana», tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.
Cabré, Teresa & Gemma Rigau (1986): Lexicologia i semàntica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
Coll, Alba, M. Amor Muntané & Albert Morales (2015): «La neologia per composició patrimonial», en Judit Freixa, Elisenda Bernal & M. Teresa Cabré (eds.), p. 71-82.
Coromines, Joan (1956): «Prefaci», en Pompeu Fabra (1956), p. v-ix.
Corpas Pastor, Gloria (1996): Manual de fraseología española, Madrid, Gredos.
Darmesteter, Arsène (1874): Traité de la formation des mots composés dans la langue française comparée aux autres langues romanes et au latin, París, A. Franck. Cito de la segona edició, revisada i amb un pròleg de Gaston Paris: París, Émile Bouillon, 1894.
Fabra, Pompeu (1912): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, Tipografía L'Avenç: Massó, Casas & Ca. Reproduït en facsímil en Fabra (2005), p. 441-946.
Fabra, Pompeu (1917): Diccionari ortogràfic, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Fabra, Pompeu (1932): Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, Catalònia. Reproduït en facsímil en Fabra (2007), p. 159-1959.
Fabra, Pompeu (1956): Gramàtica catalana, Barcelona, Teide. Reproduït en facsímil en Fabra (2009), p. 475-835.
Fabra, Pompeu (2005): Obres completes, direcció de Jordi Mir i Joan Solà, vol. 1, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Fabra, Pompeu (2007): Obres completes, direcció de Jordi Mir i Joan Solà, vol. 5, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Fabra, Pompeu (2009): Obres completes, direcció de Jordi Mir i Joan Solà, vol. 6, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Freixa, Judit, Elisenda Bernal & M. Teresa Cabré (eds.), La neologia lèxica catalana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Freixa, Judit & Sandra Rojas (2015): «La neologia per sintagmació», en Judit Freixa, Elisenda Bernal & M. Teresa Cabré (eds.), p. 83-97.
Gràcia, Lluïsa (2002): «Formació de mots: composició», en Joan Solà et al. (dir.), p. 777-829.
Ginebra, Jordi (2003): «Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard», en Miquel Àngel Pradilla (ed.), Identitat lingüística i estandardització, Valls, Cossetània Edicions, p. 7-55.
Ginebra, Jord (2019): «Fabra, neòleg: terminologia i neologia en l'obra de Fabra», en F. Xavier Fargas Valero (ed.), Fabra: converses terminològiques. Espais terminlògics 2018, Barcelona, Termcat, p. 13-47.
Ginebra, Jordi, Raül-David Martínez Gili & Miquel Àngel Pradilla (eds.) (2000): La lingüística de Pompeu Fabra, 2 vols., Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Universitat Rovira i Virgili.
Ginebra, Jordi & Anna Montserrat (2000): «Tractament de les unitats fraseològiques en el diccionari de Pompeu Fabra», en Jordi Ginebra, Raül-David Martínez Gili & Miquel Àngel Pradilla (eds.), vol. ii, pp. 365-379.
Gómez Asencio, José J. (2003): «De las locuciones adverbiales, ¿qué se hizo en la tradición gramatical española?», Interlinguística, núm. 14 (2003), p. 59-76.
IEC (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
IEC (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Koschwitz, Eduard (1876): «[Ressenya de] Traité de la formation des mots composés dans la langue française comparée aux autres langues romanes et au latin par Arsène Darmesteter», Jahrbuch für Romanische, und Englische Sprache und Literatur, vol. iii [xv] (1876), p. 229-244.
Lorente, Mercè (2002): «Altres elements lèxics», en Joan Solà et al. (dir.), p. 831-888.
Montoro del Arco, Esteban Tomás (2005): Aproximación a la historia del pensamiento fraseológico español, Granada, Editorial de la Universidad de Granada.
Observatori de Neologia (2004): Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
Solà, Joan (2000): «El manuscit de la gramàtica pòstuma de Fabra», en Jordi Ginebra, Raül-David Martínez Gili & Miquel Àngel Pradilla (eds.), vol. i, p. 141-190.
Solà, Joan (2009): «Les gramàtiques de Pompeu Fabra de 1956 i 1946», en Pompeu Fabra (2009), p. 273-457.
Solà, Joan, et al. (dir.) (2002): Gramàtica del català contemporani, 3 vols., Barcelona, Empúries.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 Jordi Ginebra
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
