Ítaca. Revista de Filologia

Aspectes de morfosintaxi en uns processos criminals valencians del tercer quart del segle XVI

Joaquim Martí Mestre

DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2020.11.08

Resum

En aquest article, a partir de vint-i-quatre processos criminals inèdits situats entre 1552 i 1571, procedents de la ciutat de València, s’estudien alguns aspectes de morfosintaxi, en un període de transició entre la llengua medieval i l’evolució a les solucions modernes. Per tant, el segle XVI, tradicionalment poc tingut en compte en els estudis de gramàtica històrica catalana, esdevé un període clau en la història de la llengua catalana. A més, cal tenir en compte que els processos criminals es troben entre els textos que amb més propietat permeten aproximar-se a la llengua parlada i col·loquial del passat. En concret en el present treball s’estudia, des d’una perspectiva diacrònica, l’article, els pronoms personals, els possessius, els demostratius, els quantificadors, els relatius i els verbs, i dins de la categoria verbal, el present d’indicatiu i de subjuntiu, l’imperatiu, l’imperfet d’indicatiu, el perfet d’indicatiu, el futur, el condicional, l’imperfet de subjuntiu, el plusquamperfet de subjuntiu, les formes no personals, la concordança del complement directe amb el participi, les construccions amb l’auxiliar ésser més participi, les perífrasis d’obligació i el comportament sintàctic d’alguns verbs, centrant-se en les estructures verbals que difereixen de l’ús actual més comú.

Paraules clau

Morfosintaxi històrica; Segle XVI; Processos criminals



DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2020.11.08





Copyright (c) 2020 Joaquim Martí Mestre

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons