Notes sobre la poesia de Fuster: el jo convuls

Resum

Podem definir la figura de Joan Fuster com la d’un escriptor polièdric, en el sentit que el seu jo, la seua subjectivitat, és el vèrtex des del qual es projecta sobre diversos gèneres i temàtiques. Però el jo no és tan unitari com semblaria, sinó que pot experimentar convulsions i fins i tot escindir-se, en especial quan opera en el terreny emocional de la producció poètica. Una comparació de l’erotisme líric fusterià amb el del seu coetani Vicent Andrés Estellés ajuda a entendre les seues característiques. Si bé les contradiccions “racionals” són assumides per l’assagista com un moviment lliure del pensament, les contradiccions més íntimes, manifestades en la poesia, són més cridaneres i difícils d’assumir amb coherència. Probablement és per això que, en la seua trajectòria com a escriptor, Fuster va abandonar la creació poètica i va optar per l’assaig com a gènere on es trobava més còmode i amb més eficàcia per a actuar en l’esfera pública de la seua societat.