La novel·la Júlia, els personatges i els fets del Petrolio

Resum

La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, Júlia, ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana que enguany compleix quaranta anys. El llibre ha estat reimprès més de quaranta vegades, la darrera en el marc de la col·lecció «Els llibres d’Isabel» de l’editorial Bromera, i ha estat una de les novel·les amb major influència entre lectors i escriptors. Aquesta investigació ha tingut com a finalitat analitzar la importància i presència dels fets històrics en la novel·la i com l’autora es va enfrontar al fet de treballar-la. Així mateix, s’ha pretés mostrar els lligams principals entre la ficció i la no ficció en el text i descobrir en qui es va basar Simó a l’hora de crear els personatges principals de la novel·la. La metodologia utilitzada ha sigut variada. D’entrada, s’ha aplicat el Mètode Interpretatiu, desenvolupat a partir de l’anàlisi de les publicacions relatives al Petrolio i, especialment, la novel·la Júlia, aplicant tècniques inductives i dialèctiques, principalment. A més, cal destacar l’aplicació del Mètode Investigació, és a dir, la implementació de tècniques amb què s’ha procedit a identificar el fet d’estudi, obtenir informació, realitzar entrevistes, localitzar informació i documentació en diferents arxius, etcètera. Aquest article analitza, documenta i enquadra l’obra de l’autora alcoiana en el seu marc històric, la revolució internacionalista del Petrolio a l’Alcoi del 1873, presenta el procés que va seguir a l’hora de desenvolupar la novel·la i descobreix qui va inspirar els personatges de Júlia i Josep Romeu a l’argument novel·lesc. Aquest darrer és el resultat més destacat del treball, ja que fins el moment es desconeixia aquesta qüestió de què l’autora no va parlar gaire. El debat principal que pot suscitar aquesta investigació es centra a definir els límits entre la realitat i la ficció i com els fets històrics i els esdeveniments personals i familiars serveixen de base per als autors a l’hora de donar forma als textos literaris. No hi ha cap dubte que la història, com a disciplina, ofereix als creadors una informació rellevant a l’hora de traslladar-la al text de ficció i és per això que moltes vegades és a través d’aquests textos quan esdevé un fet popular. El cas de la novel·la Júlia n’és un bon exemple, ja que a partir de les seues pàgines han sigut molts els lectors que han conegut una part important de la història valenciana. La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó és una obra de creació literària de ficció en què els fets històrics estan ben presents. Sense aquests, l’obra no hagués estat possible. Realitat i ficció van de la mà de l’autora en el text.