Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.24843

Paraules clau:

Andròmaca, guerra de Troia, intertextualitat, Salvador Espriu, Magí Sunyer, Jean Racine, Ilíada, Eneida, ideologia

Resum

L’objectiu principal del present article ha estat analitzar a la llum dels diferents hipotextos, en especial la Ilíada d’Homer, l’Eneida de Virgili i l’Andromaque de Jean Racine, dos relats en llengua catalana protagonitzats per la figura d’Andròmaca: la prosa «Andròmaca» (1976/1981) del volum Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu (1913-1985), una de les seves darreres obres publicades, i el conte homònim de l’escriptor i investigador universitari del Camp de Tarragona Magí Sunyer (1958), recollit a Andròmaca i el centaure (2014). L’aplicació dels plantejaments de Gérard Genette sobre el funcionament de la hipertextualitat ha permès, en definitiva, aprofundir en la construcció intertextual de les obres catalanes seleccionades i establirne l’adscripció estètica i ideològica: la visió tràgica de la vida i el jansenisme en el cas de la transposició d’Espriu, i la postmodernitat i el feminisme en el interessant cas del text de Sunyer, situat entre el travestiment i la transposició.

Referències

Aisa, Ferran (2015): «L'essència humana dels mites», Avui, 28 de juny, p. 16-17.

Barthes, Roland (1963): Sur Racine, París, Seuil.

Baudelaire, Charles (1990): Les Flors del Mal, trad. de Xavier Benguerel, Barcelona, Edhasa.

Baudrillard, Jean (1981): Simulacres et simulation, París, Galilée.

Baudrillard, Jean (1991): La guerre du Golfe n'a pas eu lieu, París, Galilée.

BCI (1993): Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional, Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Claret / Societats Bíbliques Unides.

Beauvoir, Simone de (1976): Le deuxième sexe II: l'expérience vécue, 2a ed. París, Gallimard.

Ceram, C.W. (1986): Déus, tombes i savis, trad. de Joan Ayala, Barcelona, Destino.

Corretger, Montserrat (2011): «Jim de Magí Sunyer: autobiografia metaficcional i novel·la de gènere», en Joaquim Espinós et al. (eds.), Autobiografies, memòries, autoficcions, Catarroja, Afers, p. 335-347.

Debord, Guy (1992): La Société du Spectacle, París, Gallimard.

Delcroix, Maurice (1970): Le sacré dans les tragédies profanes de Racine, París, A.-G. Nizet.

Espriu, Salvador (1976): «Pròleg», en Cèsar Estrany & Salvador Espriu, Dibuixos (amb algun mot) sobre temes clàssics, Barcelona, s.l., sense paginar.

Espriu, Salvador (2013): Prosa narrativa, ed. de Gabriella Gavagnin & Víctor Martínez-Gil, Barcelona, Ed. 62.

Eurípides (1977): Tragedias I, ed. i trad. d'Alberto Medina González & Juan Antonio López Férez, Madrid, Gredos.

Gavagnin, Gabriella & Víctor Martínez-Gil (2013): «Salvador Es¬priu, narrador», en Salvador Espriu, Prosa narrativa, ed. de Gabriella Gavagnin & Víctor Martínez-Gil, Barcelona, Ed. 62, p. 9-27.

Genette, Gérard (1982): Palimpsestes: la littérature au second degré, París, Seuil.

Goldmann, Lucien (1965): Le Dieu caché: étude sur la vision tragique dans les Pensées de Pascal et dans le théâtre de Racine, París, Gallimard.

Homer(1997): La Ilíada, ed. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Proa.

Huet-Brichard, Marie-Catherine (2001): Littérature et mythe, París, Hachette.

Marcos Hierro, Ernest (2017): «"Amb una freda deliberació": les transgressions mítiques de Salvador Espriu a Les roques i el mar, el blau», Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, núm. 33, p. 93-111.

Martos, Josep Lluís (2005): «Sèneca i Roís de Corella», en Carmen Parrilla i Mercedes Pampín (coords.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), Noia, Universidade da Coruña / Toxosoutos, p. 131-150.

Miralles, Carles (1996): «Introducció», en Salvador Espriu, Obres completes, XV. Les roques i el mar, el blau, ed. de Carmina Jori & Carles Mira¬lles, Barcelona, Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, Ed. 62, p. vii-lx.

Perujo Melgar, Joan M. (2015): Les històries troianes de Jaume Conesa, traducció catalana de la Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne: estudi i edició, vol. I, Universitat d'Alacant. Tesi doctoral inèdita dirigida per Rafael Alemany.

Pòrtulas, Jaume (2009): Introducció a la Ilíada, 2a ed., Barcelona, Alpha.

Prats Sobrepere, Joan (1992): Salvador Espriu, missatge personal, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Racine, Jean (1992): Andromaque, ed. de Pierre Donnet, París, Hachette.

Safo (1985): Obra completa, ed. i trad. de Manuel Balasch, 3a ed., Barcelona, Ed. 62.

Sala-Sanahuja, Joaquim (2015): «Bonaventura Vallespinosa. El teatre clàssic francès: Molière, Racine», Quaderns. Revista de Traducció, núm. 22, p. 111-121.

Sunyer, Magí (2014): Andròmaca i el centaure, Tarragona, Lo Diable Gros.

Virgili(2007): L'Eneida, trad. de Joan Bellès, 3a ed., Barcelona, Empúries.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

21-11-2023

Com citar

Gregori i Gomis, A. (2023). Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual. Ítaca. Revista De Filologia, (14), 65–91. https://doi.org/10.14198/itaca.24843

Número

Secció

Dossier monogràfic