Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes
DOI:
https://doi.org/10.14198/itaca.24886Paraules clau:
reescriptures, mites bíblics, l'Anunciació, evangelis, literatura catalana contemporània, Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó, Núria Cadenes, hipertextualitatResum
«Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús», diu l’àngel Gabriel a Maria, que, tot i que verge i compromesa en matrimoni amb Josep, es reconeix serventa del Senyor i accepta la paraula del missatger de Déu. L’episodi bíblic de l’Anunciació, protagonitzat per la Mare de Déu i narrat a l’evangeli de sant Lluc (Lc 1,26-38) —a l’evangeli de sant Mateu (Mt 1,18-24) també apareix, però el protagonisme recau sobre Josep—, ha estat aprofitat al llarg de la història com a motiu per a noves interpretacions artístiques; pensem, per exemple, en els quadres de Fra Angelico, Sandro Botticelli, Jacopo Tintoretto o Dante Gabriel Rossetti, entre d’altres. L’objectiu d’aquest article és analitzar-ne les reescriptures o relacions hipertextuals que diversos autors de la literatura catalana contemporània han realitzat: des de Jacint Verdaguer, al poemari Jesús Infant: Betlem (1891), fins a Núria Cadenes, al conte «M.» (AZ, 2009), passant per Josep Carner i el seu Deu rondalles de Jesús Infant (1904), o Quin Monzó, al relat «La sang del mes que ve» (Mil cretins, 2007), tots tenen en comú el punt de partida, això és, el mite de l’Anunciació a Maria. En aquest sentit, prenent com a model de referència Gérard Genette i el seu Palimpsestes. La littérature au second degré (1982), l’episodi bíblic actuaria com a text anterior A, o hipotext, mentre que les obres dels autors catalans que se’n deriven farien de texts B, o hipertexts. És l’examen d’aquestes relacions de derivació —transformacions serioses o transposicions en Verdaguer i en Carner; transformacions lúdiques o paròdies en Monzó i en Cadenes— el que ens permetrà observar el tractament i les característiques que els escriptors donen a la figura de la Mare de Déu: un tractament que va des de l’acceptació del paper submís que el destí li té guardat fins al de revolta o al de subversió respecte a l’ordre establert.
Referències
Alcover, Antoni M. (2016): «Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep», en Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi d'es Racó. Tom V, Palma de Mallorca, Institució Francesc de Borja Moll, 2016, pp. 7-26. [1a ed. 1909].
Amades, Joan (1982): «Pròleg», en Folklore de Catalunya. Rondallística, Barcelona, Selecta, pp. 9-172. [1a ed. 1950].
Aranda, Gonzalo (1978): «Los evangelios de la infancia de Jesús», Scripta Theologica, X, 3, pp. 793-848. https://doi.org/10.15581/006.10.21844
Aulet, Jaume (1990): «"Deu rondalles de Jesús Infant" de Josep Carner. Notes de lectura», en Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 145-156.
Bíblia Catalana. TraduccióInterconfessional (2011): Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional, Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona / Editorial Claret / Happy Books / La Formiga d'Or / Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Societats Bíbliques Unides. Disponible en línia a: https://www. bci.cat. [Consulta: 12 març de 2023].
Cadenes, Núria (2009): AZ, València, Tres i Quatre.
Cano, J. Àngel (2020a): «El mite de Jesús Infant: dues reescriptures literàries de Jacint Verdaguer i Josep Carner», Rivista Italiana di Studi Catalani, 10, pp. 131-154.
Cano, J. Àngel (2020b): «Josep Carner i els primers anys de Jesús: una anàlisi hipertextual de Deu rondalles de Jesús Infant», en Carme Gregori, Gonçal López-Pampló i Jordi Malé (eds.), Reescriptures literàries. La hipertextualitat en les literatures occidentals (1900-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 351-366.
Carner, Josep (1968): Obres completes, Barcelona, Selecta.
Cerdà, Maria Àngela (2017): Els prerafaelites a Catalunya. L'art total: modernisme simbolista, Lleida, Ònix Editor.
Eagleton, Mary (1996): Working With Feminist Criticism, Oxford / Cambridge, Blackwell.
Genette, Gérard (1992): Palimpsestes. La littérature au second degré, París, Seuil. [1a ed. 1982].
Genette, Gérard (2002): Seuils, París, Seuil. [1a ed. 1987].
Gregori, Carme (2008): «Revisitar la tradició, rebentar els tòpics: el joc paròdic monzonià», en Ferran Carbó, Carme Gregori, Gemma Lluch, Ramon X. Rosselló i Vicent Simbor, El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 53-91.
Gregori, Carme (2018): «Adam i Eva en la narrativa dels anys trenta: Pere Calders, Joan Santamaria, Carles Soldevila i Francesc Trabal», en Carme Gregori i Ramon X. Rosselló (eds.), L'empremta del mite en la literatura del primer terç del segle XX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 213-232.
Gregori, Carme (2019): «El mite dels orígens en la literatura dels anys vint i trenta», en Montserrat Corretger i Oriol Teixell (eds.), Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat, Tarragona, Institut d'Estudis Catalans / Universitat Rovira i Virgili, pp. 27-45.
Herrero, Juan (2006): «El mito como intertexto: la reescritura de los mitos en las obras literarias», Çedille. Revista de Estudios Franceses, 2, pp. 58-76.
Maestre Brotons, Antoni (2020): «Imatges femenines en el modernisme: la dona màrtir en La damisel·la santa de Raimon Casellas», en Carme Gregori, Gonçal López-Pampló i Jordi Malé (eds.), Reescriptures literàries. La hipertextualitat en les literatures occidentals (1900-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 329-350.
MassotiMuntaner, Josep (2003): Escriptors i erudits contemporanis. Tercera sèrie, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Molas, Joaquim (2003): «Introducció [a Jesús Infant]», en Joaquim Molas i Isidor Cònsul (eds.), Jacint Verdaguer: Poemes llargs. Teatre, Barcelona, Proa.
Monzó, Quim (2003): Tres Nadals, Barcelona, Quaderns Crema.
Monzó, Quim (2009): Mil cretins, Barcelona, Quaderns Crema. [1a ed. 2007].
Oliver, Joan (1956): Terra de naufragis, Barcelona, Llibres de l'Óssa Menor.
Oriol, Carme (2002): Introducció a l'etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Valls, Cossetània.
Paré, Pep (2007): «Josep Carner: Deu rondalles de Jesús Infant», en Mònica Baró, Teresa Colomer i Teresa Mañà (coord.), El patrimoni de la imaginació: Llibres d'ahir per a lectors d'avui, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 27-31.
Pinyol, Ramon (2013): «Jacint Verdaguer i l'obra traductora al francès de Justí Pepratx de 1896 i 1897», Bulletin hispanique, 115-2, pp. 599-615. https://doi.org/10.4000/bulletinhispanique.2780
Siganos, André (1993): Le Minotaure et son mythe, París, Presses Universitàries de France. https://doi.org/10.3917/puf.brune.1993.01
Valriu, Caterina (2015): «Les llegendes sobre el naixement i la infantesa de Jesús a la tradició catalana», Estudis de Literatura Oral Popular, 4, pp. 121-139. https://doi.org/10.17345/elop2015121-139
Verdaguer, Jacint (1974): Obres completes, Barcelona, Selecta. [1a ed. 1943].
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 J. Àngel Cano Mateu
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.