L’Estellés de Manel Garcia Grau: de la revisió crítica a la presència poètica

Resum

L’objecte d’estudi de l’article és de fer una revisió a la presència i a la influència de Vicent Andrés Estellés en la formació literària i, sobretot, en la producció escrita de Manel Garcia Grau. D’una banda, s’hi comenten els seus treballs en prosa que tracten sobre Estellés, els quals són de crítica literària i d’estudi de la literatura, i també les seues col·laboracions periodístiques. D’altra banda, s’hi estudia la incorporació i la presència del poeta de Burjassot al llarg de tota la producció poètica de l’autor castellonenc, en les dues etapes de la seua evolució. El treball constata com Garcia Grau, en descobrir Estellés, en rep la influència en els primers llibres de poemes i alhora li ret homenatge mitjançant alguns textos; també com, després, l’estudia com a crític i estudiós de la literatura aprofundint-hi en la seua poesia; i com, finalment, una vegada en coneix millor l’obra i el llegat literari, l’incorpora en nous poemes dels llibres de maduresa des de la intertextualitat i la hipertextualitat amb textos estellesians. Tot plegat permet concloure que en la primera etapa poètica de Garcia Grau incorpora i afegeix Estellés com influència literària i mostra la seua presència en alguns poemes, mitjançant citacions, epígrafs, dedicatòries, homenatge al poeta…; i, en canvi, en la segona etapa, l’aprofita, l’utilitza i l’integra literàriament en la configuració dels seus textos tenint-lo com a referent i font de préstecs, com a model textual i fins i tot hipotext per a l’elaboració dels seus hipertextos. Aquest nou aprofitament d’Estellés deriva de l’estudi i anàlisi que mentrestant Garcia Grau n’ha fet en l’aprofundiment estellesià dels seus treballs en prosa, tant en col·laboracions periodístiques, com en articles de crítica literària i d’estudi de la literatura. El jove poeta castellonenc sempre va tenir com a punt de referència l’obra del poeta de Burjassot.