La fractura de l’ego poètic en els versos de Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés
DOI:
https://doi.org/10.14198/itaca.26648Paraules clau:
Salvat-Papasseit, Otto Rank, Vicent Andrés Estellés, ego poètic, esquizofrènia, Gilles Deleuze, Felix GuattariResum
Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés van ser dos escriptors polititzats i compromesos. És per això que aquest article pretén centrar-se en la naturalesa de l’ego poètic i com aquest s’ha modelat en els dos autors, especialment pel que fa a la seva funció com a element clau per a la comunicació del missatge ideològic. La toxicitat del sistema capitalista pel que fa a la salut mental, tal com han dilucidat innombrables teòrics des d’André Breton fins a Mark Fisher, servirà de marc per a l’avaluació de les identitats creatives dels dos poetes. Lluny de ser una evocació directa, s’argumenta que el protagonista de Salvat és una figura complexa i contradictòria la multiplicitat de la qual suggereix un trastorn de la identitat dissociativa. En el cas d’Estellés el diagnòstic és més greu, oferint clars indicis d’esquizofrènia. Tanmateix, es farà referència a autoritats des d’Otto Rank fins a Gilles Deleuze i Felix Guattari per il·lustrar els resultats creatius generats per aquesta psicopatologia.
Referències
Aisa, F. & Morros, M. (2010). Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924, Barcelona: Base.
Andrés Estellés, Vicent (1971). Llibre de meravelles, Valencia: 3i4.
Andrés Estellés, Vicent (1974). Horacianes in Les pedres de l'àmfora, Obra completa, II, Valencia: 3i4.
Andrés Estellés, Vicent (1982). Exili d'Ovidi in Versos per a Jackeley, Obra completa, VII, Valencia: 3i4.
Andrés Estellés, Vicent (1988). Primera soledad, Valencia: Edicions Alfons el Magnànim.
Andrés Estellés, Vicent (1996). Mural del País Valencià, Valencia: Edicions 3i4.
Austin, J. L. (1962). How to Do Things with Words, London: Oxford University Press.
Bou, Enric (1978). Vicent Andrés Estellés: una inconformitat, Serra d'Or, 226-227, pp. 57-60.
Bou, Enric (1993). Papers privats: assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques, Barcelona: Eds.62.
Braude, S. E. (1995). First Person Plural: Multiple Personality and the Philosophy of Mind. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.
Breton, André (1963). Nadja, Paris: Gallimard.
Buñuel, Luis & Dalí, Salvador (1929). Un Chien andalou.
Calvo, Amador (2011). Jocs intertextuals i interdisciplinarietat en l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés, Reduccions: revista de poesia, 98-99, pp. 217-231.
Calvo, Amador (2016). Els exilis en Exili d'Ovidi, eHumanista/IVITRA 10, pp. 221-233.
Campbell, Joseph (1968). The Hero with a Thousand Faces, Princeton: Princeton University Press.
Costa-Gavras (1982). Missing.
Cross, Duncan (2021). Deleuze and the Problem of Affect, Edinburgh: Edinburgh University Press. https://doi.org/10.3366/edinburgh/9781474485548.001.0001
Duportail, Guy-Félix (2011). Autopsie du Corps sans Organes, Érès «Essaim», 26, pp. 91-113. https://doi.org/10.3917/ess.026.0091
Eisenberg-Guyot, J. & Prins, S. J. (2022). The impact of capitalism on mental health: An epidemiological perspective. Oxford Textbook of Social Psychiatry, Dinesh Bhugra et al (eds.), Oxford: Oxford University Press, pp. 195-206. https://doi.org/10.1093/med/9780198861478.003.0022
Fisher, Mark (2012). Capitalist Realism, Winchester: Zero Books.
Fuster, Joan (1972). Nota -provisional i improvisada- sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, Andrés Estellés, Vicent. Recomane tenebres. Obra Completa, 1, Valencia: 3i4, pp. 17-36.
Hall, Stuart, (1996). Cultural Identity and Diaspora, Contemporary Postcolonial Theory: A Reader, Padmini Mongia. (ed.), London: Arnold, 1996: pp. 110-121.
Holland, Eugene (2002). Deleuze and Guattari's Anti-Oedipus: An Introduction to Schizoanalisis, London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203007426
Keown, Dominic (1996). Sobre la poesia catalana contremporània, Valencia: 3i4.
Kristeva, Julia (1982). Approaching Abjection, Oxford Literary Review, vol. 5, 1-2 pp. 125-149. https://doi.org/10.3366/olr.1982.009
Mas López, Jordi (2004). L'haiku, forma clau en la poesia de Joan Salvat-Papasseit, Quaderns. Revista de Traducció, 11, pp. 175-185.
Mas López, Jordi (2011). La hipermasculinitat programàtica de la poesia de Joan Salvat-Papasseit, Falconí, Diego & Acedo, Noemí (eds.), El cuerpo del significante. La literatura contemporánea desde las teorías corporales, Barcelona: UOC, pp. 235-245.
Medina, Jaume (1977). Les Horacianes de Vicent Andrés Estellés, Els Marges, 9, pp. 105-113.
Mira-Navarro, Irene (2021). La poètica dels espais en Vicent Andrés Estellés, Valencia: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. (The author's doctoral thesis is available online: Mira-Navarro, Irene (2019) Teoria crítica de l'espai en la literatura contemporània: aplicació a la lírica de Vicent Andrés Estellés, Universitat d'Alacant, https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/120146)
Molas, Joaquim (1978). Pròleg, J. Salvat-Papasseit, Poesies, Barcelona: Ariel.
Munro I. & Thanem T. (2018). Deleuze and the Deterritorialization of Strategy, Critical Perspectives on Accounting, 53, pp. 69-78. https://doi.org/10.1016/j.cpa.2017.03.012
Salvat-Papasseit, Joan (2006). Obra completa. Edició a cura de Carme Arenas Noguera, Barcelona: Galaxia Gutenburg/Cercle de Lectors.
Satie, Eric (1917). Parade, Paris: Rouart Lerolle & Cie.
Seif, N. G. (1984). Otto Rank: On the Nature of the Hero, American Imago, 41, pp. 373-384.
Shane, D. G. (2005). Recombinant Urbanism: Conceptual Modeling in Architecture, Urban Design and City Theory, Hoboken: Wiley-Academic Press.
Tomkins, Silvan (2008). Affect Imagery Consciousness: The Complete Edition, vol. 3, New York: Springer Publishing Company.
Williams, Gareth (2006). Ovid's exile poetry: Tristia, Epistulae ex Ponto and Ibis, The Cambridge Companion to Ovid, Philip Harlie (ed.), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 233-245. https://doi.org/10.1017/CCOL0521772818.016
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Dominic Keown
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.