Una dansa de grues en un bestiari anglès del segle XIII

Resum

Les il·lustracions del Bestiari medieval pretenen mostrar l’animal que es comenta al text. Sovint s’escenifica el relat d’història natural o de significació moral que s’explica al text, tot i que de vegades també es representa l’animal individualitzat. En el cas dels animals fantàstics, les representacions són molt estereotipades, copiades un cop i l’altre d’un primer arquetip, sense gaires variacions. Quan es tracta d’espècies reals, com més familiar és l’animal, més fidel acostuma a ser el retrat. En general, però, els animals es representen en postures trivials, o be tractant de reproduir la historia que es descriu el text. A més, tot plegat també resulta força estereotipat, ja que generalment es copien il·lustracions d’altres bestiaris anteriors. De tant en tant, però, trobem il·lustracions singulars, com la de les grues del Bestiari del recull miscel·lani Kk.4.25, depositat a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge. Aquesta il·lustració mostra dues grues europees comunes adultes que estan enfrontades. Una està erecta i amb el coll molt estirat, mentre que l’altra està inclinada cap enrere, i té el coll flexionat, com si l’estès balancejant. L’escena es correspon amb la coneguda dansa de les grues, observada i descrita en detall pels biòlegs del comportament actuals, i que pot realitzar- se en un context de formació de parella però també pot ser una forma de comportament lúdic. La il·lustració denota que l’artista era un observador sagaç, i que va dibuixar una dansa de grues directament del natural.