El problema dels bestiaris de la Família H

Resum

Aquest estudi reexamina els orígens, l’estructura i la influència dels bestiaris de la Família H, un grup de textos mal interpretats durant molt de temps en el discurs acadèmic. Malgrat més d’un segle d’investigació sobre bestiaris medievals, la Família H segueix sent poc entesa, formada més per hipòtesis que per anàlisis sistemàtica. Les idees errònies persistents, repetides sense crítica a la literatura acadèmica, n’han enfosquit la importància. Aquest article desafia aquests supòsits I introdueix noves evidències que remodelen la comprensió d’aquesta tradició textual. L’estudi fa tres contribucions clau. En primer lloc, revisa la datació del prototip de la família H, demostrant que probablement es va produir gairebé un segle abans del que es pensava, entre 1107 i 1120 a França. Aquesta troballa estableix la Família H com la segona tradició de bestiaris important a Europa després de la Família BIs, subratllant el seu paper en la transmissió primerenca del coneixement del bestiari. En segon lloc, dissipa la suposició que Dicta Chrysostomi existia fora de la tradició del bestiari. Aquest estudi demostra que Dicta, juntament amb la família BIs, va tenir un paper fonamental en la formació de la família H. En tercer lloc, anul·la la creença que la gairebé absència de capítols d’ocells als textos de la família H va ser el resultat de la seva vinculació freqüent amb aviaris, cosa que suggereix un origen compartit. En canvi, aquest estudi estableix que l›associació va ser incidental i no va tenir cap impacte en el propi text. A més, aquest estudi resol les incerteses de llarga data sobre la relació entre els manuscrits de la família H i els BI de tipus H, així com la presència de capítols de gossos i llops en determinats textos de BI. També reexamina les superposicions textuals entre la Família H i l›anomenat Bestiari Hofer. A més, aquest estudi identifica diversos bestiaris de la família Physiologus, BI i H desconeguts anteriorment. També revalua la influència de la Família Hen les tradicions de bestiaris posteriors, especialment el seu manlleu en un manuscrit de la Tercera Família.