Realitat augmentada i multimodalitat en rutes literàries: un estudi de cas a partir de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés i l’app RuTIC

Àngels Quilis Quilis; Alexandre Bataller Català

doi:10.14198/itaca.29452

Authors

Àngels Quilis Quilis Universitat de València, Spain https://orcid.org/0009-0005-6455-5122
Alexandre Bataller Català Universitat de València, Spain https://orcid.org/0000-0003-1731-7592

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.29452

Keywords:

Multimodality, Literary route, Vicent Andrés Estellés, mobile application, augmented reality, perceptions and beliefs, final year secondary school students

Abstract

This project focuses on the study of a mobile application (RuTIC, Literatura i paisatge mediterrani: aplicació de noves tecnologies per al disseny de rutes literàries), which is currently in an experimental phase. RuTIC incorporates augmented reality and multimodality as a mediation tool to follow the literary route of the Valencian poet Vicent Andrés Estellés, “Ruta d’Estellés: La Xàtiva que renaix”, based on Xàtiva (1980). Younger audiences experience the world through screens, thus transforming visual representations and the production of meaning in their activities. In this sense, this research has been carried out with several groups of students from two public secondary schools in the city of Xàtiva during the academic year 2023-2024. The main objective of this study is to determine the pedagogical potential of the app in the context of interdisciplinary literary education, based on the experiences, beliefs, and perceptions of final-year secondary school students. Therefore, a qualitative data collection technique based on focus groups was used to carry out the evaluation phase. The results show that the integration of literary routes and the use of technological tools, such as the RuTIC app, in the educational field offers an opportunity to enrich the learning experience of students.

Funding

Aquest treball forma part del projecte d’I+D+i «Mediterranean literature and landscape: application of new technologies for the design of literary walks», amb referència TED2021-129792B-I00, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya i per la Unió Europea “NextGenerationEU” / PRTR.

References

Akçayir, Murat i Akçayir, Gökçe. (2017). Advantages and challenges associated with augmented reality for education: a systematic review of the literature. Educational Research Review, 20, 1-11. https://doi.org/10.1016/j.edurev.2016.11.002

Amorós, Amor; Boluda, Alfred; Juan, Ma Josep; Ballester, Xesca; Amorós, Rafael; Olivares, Joan; Ventura, Feliu; González, Carla; Espí, Antoni; Aliaga, Xavier i Castellano, Neus. (2021). Raimon: terra i sol. Història d'una escultura. Ajuntament de Xàtiva.

Andrés Estellés, Vicent. (1979). Llibre de Xàtiva, L'Espill, 1/2, 173-195.

Andrés Estellés, Vicent. (1980). Xàtiva. Associació d'Amics de la Costera.

Andrés Estellés, Vicent. (1996). Mural del País Valencià, 3 volums. Ed. 3 i 4.

Azuma, Ronald. (1997). A survey of augmented reality. Presence: Teleoperators & Virtual Environments, 6(4), 355-385. MIT Press Direct. https://doi.org/10.1162/pres.1997.6.4.355

Bataller-Català, Alexandre. (2023). Experiencias didácticas en rutas literarias: patrimonio, turismo literario y nuevas tecnologías. Contextos Educativos, 32, 231-249. https://doi.org/10.18172/con.5658

Bataller-Català, Alexandre. (2024). Rutes literàries i Estellés, no cal dir més. Plecs d'història local, 195, 18-19. https://doi.org/10.60940/plecsn195id431709

Bataller-Català, Alexandre i Monferrer-Palmer, Aina. (2024). «La nit febril de la caverna» representacions metafòriques de la cova en la poesia de Vicent Andrés Estellés, Aiguadolç: Revista de literatura, 53, 61-76.

Bataller-Català, Alexandre i Oviedo-Seguer, Jordi. (2024). Ruta d'Estellés. La Xàtiva que renaix. Disponible a https://rutic.org/assets/assets/pdfs/xativa.pdf

Bataller-Català, Alexandre, i Linares-Pellicer, Jordi. (2024). Rutas literarias en educación y turismo con la app «RuTIC». UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 3, 101-112. https://doi.org/10.17345/ute.2024.3897

Chatzidimitris, Thomas; Kavakli, Evangeli; Economou, Maria i Gavalas, Damianos. (2013). Mobile Augmented Reality edutainment applications for cultural institutions. A 4th International Conference on Information, Intelligence, Systems and Applications (IISA), Piraeus. https://doi.org/10.1109/IISA.2013.6623726

George, Carlos E. (2020). Percepción de estudiantes de bachillerato sobre el uso de Metaverse en experiencias de aprendizaje de realidad aumentada en matemáticas. Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación, 58, 143-159. https://doi.org/10.12795/pixelbit.74367

Gibbs, Graham. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Ediciones Morata.

Hernández, Roberto; Fernández, Carlos i Baptista, Pilar. (2014). Metodología de la investigación (6a ed.). Mc Graw Hill Education.

Huang, Yujia; Li, Hui i Fong, Ricci. (2016). Using Augmented Reality in early education: a case study in Hong Kong Kindergarten. Early Child Development and Care, 186(6), 879-894. https://doi.org/10.1080/03004430.2015.1067888

Jarrell, Michelle G. (2000). Focusing on focus group use in educational research. Dins Annual Meeting of the Mid-South Educational Research Association: 15, 16 and 17 of november 2000.

Krueger, Richard A. (1998). Moderating Focus Groups. Sage Publications. https://doi.org/10.4135/9781483328133

Krueger, Richard A. i Casey, Mary Anne. (2015). Focus Group Interviewing Research Methods. University of Minnesota. https://doi.org/10.1002/9781119171386.ch20

Kuhn, Jochen; Lukowicz, Paul; Hirth, Michael; Poxrucker, Andreas; Weppner, Jens i Younas, Junaid. (2016). gPhysics-Using Smart Glasses for Head-Centered, Context-Aware Learning in Physics Experiments. IEEE Transactions On Learning Technologies, 9(4), 304-317. https://doi.org/10.1109/TLT.2016.2554115

Lee, Lap-Kei; Chau, Cheuk-Him; Chau, Chun-Hin; Ng, Chun-Tim; Hu, Jun-Hao; Wong, Chun-Yin; Yu, Lap-Chung i Wu, Nga-In. (2019). Improving the experience of teaching and learning kindergarten-level English vocabulary using augmented reality. International Journal of Innovation and Learning, 25(2), 110-125. https://doi.org/10.1504/IJIL.2019.097661

Martínez, Antoni. (2022). Vicent Andrés Estellés de prop. Tirant Humanidades.

Medina, Pau. (2024). Territori i noves tecnologies en la mediació de la poesia a Secundària: Un estudi de cas a partir de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés. [Treball de fi de Màster no publicat, Universitat de València].

Neira-Piñeiro, María del Rosario; Fombella, Inés i Del Moral, M. Esther. (2019). Potencialidad didático-creativa de un álbum ilustrado enriquecido con recursos digitales y realidad aumentada. ED-METIC, Revista de Educación Mediática y TIC, 8(2), 108-128. https://doi.org/10.21071/edmetic.v8i2.11567

Ramos, Joan Marc i Prats, Margarida. (2019). Procés de creació d'un protocol d'anàlisi de rutes literàries des de la perspectiva de la didàctica de la llengua i la literatura. Didacticae, 5, 99-114.

Riba, Carles. (2010). Mòdul 5: L'estudi de transcripcions i documents. Dins C. Riba (Coord.), Mètodes d'investigació qualitativa (pp. 5-63). UOC.

Rodríguez, Gregorio; Gil, Javier i García, Eduardo. (1996). Metodología de la Investigación Cualitativa. Editorial Aljibe.

Soldevila, Llorenç. (2014). Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió. Dins A. Bataller i H. Gassó (Eds.), Un amor, uns carrers: Cap a una didàctica de les geografies literàries (pp. 43-50). Publicacions de la Universitat de València.

Stake, Robert E. (1998). Investigación con estudio de casos. Ediciones Morata.