Realitat augmentada i multimodalitat en rutes literàries: un estudi de cas a partir de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés i l’app RuTIC
DOI:
https://doi.org/10.14198/itaca.29452Paraules clau:
aplicació mòbil, realitat augmentada, multimodalitat, ruta literària, Vicent Andrés Estellés, Batxillerat, percepcions i creencesResum
El present treball se centra en l’estudi d’una aplicació mòbil (RuTIC, Literatura i paisatge mediterrani: aplicació de noves tecnologies per al disseny de rutes literàries), que incorpora realitat augmentada i multimodalitat, com a instrument de mediació per al seguiment de la ruta literària del poeta Vicent Andrés Estellés: “Ruta d’Estellés: La Xàtiva que renaix”, basada en el seu llibre Xàtiva (1980). Les audiències més joves viuen el món a través de les pantalles, transformant així les representacions visuals i la producció de significat en les seues activitats. En aquest sentit, aquesta investigació s’ha dut a terme amb diversos grups de Batxillerat de dos centres públics d’Educació Secundària de la ciutat de Xàtiva durant el curs 2023-2024. L’objectiu principal de l’estudi consisteix a determinar les possibilitats didàctiques de l’app en el context d’una educació literària interdisciplinària a partir de l’experiència, les creences i les percepcions de l’alumnat que cursa Batxillerat. Així, per a realizar la fase d’avaluació, s’ha emprat una tècnica de recollida de dades d’enfocament qualitatiu, basada en el mètode del grup de discussió (focus group). Els resultats demostren que la incorporació de rutes literàries i l’ús d’eines tecnològiques com l’aplicació RuTIC en l’àmbit educatiu ofereixen una oportunitat per enriquir l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.
Finançament
Aquest treball forma part del projecte d’I+D+i «Mediterranean literature and landscape: application of new technologies for the design of literary walks», amb referència TED2021-129792B-I00, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya i per la Unió Europea “NextGenerationEU” / PRTR.Referències
Akçayir, Murat i Akçayir, Gökçe. (2017). Advantages and challenges associated with augmented reality for education: a systematic review of the literature. Educational Research Review, 20, 1-11. https://doi.org/10.1016/j.edurev.2016.11.002
Amorós, Amor; Boluda, Alfred; Juan, Ma Josep; Ballester, Xesca; Amorós, Rafael; Olivares, Joan; Ventura, Feliu; González, Carla; Espí, Antoni; Aliaga, Xavier i Castellano, Neus. (2021). Raimon: terra i sol. Història d'una escultura. Ajuntament de Xàtiva.
Andrés Estellés, Vicent. (1979). Llibre de Xàtiva, L'Espill, 1/2, 173-195.
Andrés Estellés, Vicent. (1980). Xàtiva. Associació d'Amics de la Costera.
Andrés Estellés, Vicent. (1996). Mural del País Valencià, 3 volums. Ed. 3 i 4.
Azuma, Ronald. (1997). A survey of augmented reality. Presence: Teleoperators & Virtual Environments, 6(4), 355-385. MIT Press Direct. https://doi.org/10.1162/pres.1997.6.4.355
Bataller-Català, Alexandre. (2023). Experiencias didácticas en rutas literarias: patrimonio, turismo literario y nuevas tecnologías. Contextos Educativos, 32, 231-249. https://doi.org/10.18172/con.5658
Bataller-Català, Alexandre. (2024). Rutes literàries i Estellés, no cal dir més. Plecs d'història local, 195, 18-19. https://doi.org/10.60940/plecsn195id431709
Bataller-Català, Alexandre i Monferrer-Palmer, Aina. (2024). «La nit febril de la caverna» representacions metafòriques de la cova en la poesia de Vicent Andrés Estellés, Aiguadolç: Revista de literatura, 53, 61-76.
Bataller-Català, Alexandre i Oviedo-Seguer, Jordi. (2024). Ruta d'Estellés. La Xàtiva que renaix. Disponible a https://rutic.org/assets/assets/pdfs/xativa.pdf
Bataller-Català, Alexandre, i Linares-Pellicer, Jordi. (2024). Rutas literarias en educación y turismo con la app «RuTIC». UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 3, 101-112. https://doi.org/10.17345/ute.2024.3897
Chatzidimitris, Thomas; Kavakli, Evangeli; Economou, Maria i Gavalas, Damianos. (2013). Mobile Augmented Reality edutainment applications for cultural institutions. A 4th International Conference on Information, Intelligence, Systems and Applications (IISA), Piraeus. https://doi.org/10.1109/IISA.2013.6623726
George, Carlos E. (2020). Percepción de estudiantes de bachillerato sobre el uso de Metaverse en experiencias de aprendizaje de realidad aumentada en matemáticas. Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación, 58, 143-159. https://doi.org/10.12795/pixelbit.74367
Gibbs, Graham. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Ediciones Morata.
Hernández, Roberto; Fernández, Carlos i Baptista, Pilar. (2014). Metodología de la investigación (6a ed.). Mc Graw Hill Education.
Huang, Yujia; Li, Hui i Fong, Ricci. (2016). Using Augmented Reality in early education: a case study in Hong Kong Kindergarten. Early Child Development and Care, 186(6), 879-894. https://doi.org/10.1080/03004430.2015.1067888
Jarrell, Michelle G. (2000). Focusing on focus group use in educational research. Dins Annual Meeting of the Mid-South Educational Research Association: 15, 16 and 17 of november 2000.
Krueger, Richard A. (1998). Moderating Focus Groups. Sage Publications. https://doi.org/10.4135/9781483328133
Krueger, Richard A. i Casey, Mary Anne. (2015). Focus Group Interviewing Research Methods. University of Minnesota. https://doi.org/10.1002/9781119171386.ch20
Kuhn, Jochen; Lukowicz, Paul; Hirth, Michael; Poxrucker, Andreas; Weppner, Jens i Younas, Junaid. (2016). gPhysics-Using Smart Glasses for Head-Centered, Context-Aware Learning in Physics Experiments. IEEE Transactions On Learning Technologies, 9(4), 304-317. https://doi.org/10.1109/TLT.2016.2554115
Lee, Lap-Kei; Chau, Cheuk-Him; Chau, Chun-Hin; Ng, Chun-Tim; Hu, Jun-Hao; Wong, Chun-Yin; Yu, Lap-Chung i Wu, Nga-In. (2019). Improving the experience of teaching and learning kindergarten-level English vocabulary using augmented reality. International Journal of Innovation and Learning, 25(2), 110-125. https://doi.org/10.1504/IJIL.2019.097661
Martínez, Antoni. (2022). Vicent Andrés Estellés de prop. Tirant Humanidades.
Medina, Pau. (2024). Territori i noves tecnologies en la mediació de la poesia a Secundària: Un estudi de cas a partir de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés. [Treball de fi de Màster no publicat, Universitat de València].
Neira-Piñeiro, María del Rosario; Fombella, Inés i Del Moral, M. Esther. (2019). Potencialidad didático-creativa de un álbum ilustrado enriquecido con recursos digitales y realidad aumentada. ED-METIC, Revista de Educación Mediática y TIC, 8(2), 108-128. https://doi.org/10.21071/edmetic.v8i2.11567
Ramos, Joan Marc i Prats, Margarida. (2019). Procés de creació d'un protocol d'anàlisi de rutes literàries des de la perspectiva de la didàctica de la llengua i la literatura. Didacticae, 5, 99-114.
Riba, Carles. (2010). Mòdul 5: L'estudi de transcripcions i documents. Dins C. Riba (Coord.), Mètodes d'investigació qualitativa (pp. 5-63). UOC.
Rodríguez, Gregorio; Gil, Javier i García, Eduardo. (1996). Metodología de la Investigación Cualitativa. Editorial Aljibe.
Soldevila, Llorenç. (2014). Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió. Dins A. Bataller i H. Gassó (Eds.), Un amor, uns carrers: Cap a una didàctica de les geografies literàries (pp. 43-50). Publicacions de la Universitat de València.
Stake, Robert E. (1998). Investigación con estudio de casos. Ediciones Morata.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Àngels Quilis Quilis, Alexandre Bataller Català

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.


