Afectes i emocions a les ciutats d’Àngels Gregori, Mireia Calafell i Maria Callís

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.30956

Paraules clau:

literatura catalana, poesia catalana, estudis de dones i gènere, espai urbà, gir afectiu, gir espacial, Àngels Gregori, Mireia Calafell, Maria Callís

Resum

L’article analitza tres mostres de poesia urbana femenina actual escrita en català des del paradigma dels anomenats gir espacial i gir afectiu. L’espai urbà no es considera un simple escenari sino que esdevé un món simbòlic on emergeixen emocions que circulen a través de la poesia. La recerca se centra en les poetes Àngels Gregori, Mireia Calafell i Maria Callís. A través d’una passejada pels seus poemaris es descobreixen visions diferenciades i complementàries de la ciutat, les quals fan sorgir emocions tant en la veu poètica com en el lector. Gregori reivindica una metròpolis, Nova York, que és promesa i llibertat, però també melangia. Calafell explora l’amor i la sororitat en una urbs presa pel turisme de masses. Finalment, Callís ens mostra el vessant més alienador i dur de Barcelona. L’article configura un mapa emocional de la ciutat des de la mirada de les dones, que s’apropien de la ciutat a partir de la poesia, com a eina de resiliència i llibertat. Es tracta d’una reivindicació de la figura de les flâneuses catalanes del segle XXI i de la poesia com a motor de canvi social, en una ciutat on els carrers es converteixen en versos que parlen de la interacció entre el jo poètic i el món urbà.

Referències

Ahmed, Sara. (2015). La política cultural de las emociones. Universidad Nacional Autónoma de México.

Arfuch, Leonor. (2015). El "giro afectivo". Emociones, subjetividad y política. DeSignis, 24: 245-54.

Augé, Marc. (1993). Los no lugares. Editorial Gedisa.

Ballbona, Anna. (2013). Àngels Gregori diu adeu a la postadolescència. Revista digital Núvol. https://www.nuvol.com/musica/angels-gregori-diu-adeu-a-la-postadolescencia-8273

Broch, Àlex. (1993). Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig o el temps com a memòria col·lectiva. Catalan Review. Vol. VII. 2. 21-37. https://doi.org/10.3828/CATR.7.2.2

Cabrera Callís, Maria. (2017). La ciutat cansada. Editorial Proa.

Calafell, Mireia. (2010). Costures. Editorial Viena.

Calafell, Mireia. (2014). Tantes mudes. Perifèric Poesia.

Calafell, Mireia. (2020). Nosaltres, qui. La Breu Edicions.

Calafell, Mireia. (2024). Si una emergència. Editorial Proa.

Gregori, Àngels. (2010). New York, Nabokov & Bicicletes. Edicions Bromera.

Gregori, Àngels. (2013). Quan érem divendres. Editorial Meteora.

Gregori, Àngels. (2020). Tornar al lloc és rellegir. Dins Julià, Ll. (coord.) Feminismes, subjectes del nou mil·leni. Edicions de la Revista de Catalunya. 6. 169-177.

Gregori, Àngels. (2023). Jazz. Edicions Proa.

Iglesia, Ana María. (2019). La revolución de las flâneuses. Wunderkammer.

Kultur, Equip editorial (2022). Sense poesia no hi ha ciutat. Kultur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, Vol. 9. 17. 9-11.

Llorente, Marta. (2009). Ciutat, literatura i arquitectura. Sis moments de l'espai urbà traçats per la paraula literària. Dins Carreras, C.; Moreno, S. (eds.) Llegint pedres, escrivint ciutats. Unes visions literàries de la ciutat. Pagès Editors. 117-157.

Massanet, Maria Antònia (ed.) (2023). Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista. Godall edicions.

Massumi, Brian (1995). The Autonomy of Affect. Cultural Critique, (31), 83-109. https://doi.org/10.2307/1354446

Medina, Carmen. (2015). El espacio urbano y el proceso temporal como elementos determinantes del sentimiento amoroso en Ángel González y Luis García Montero. Revista de Humanidades. 24. 11-44. https://doi.org/10.5944/rdh.24.2015.15339

Mira-Navarro, Irene. (2017). El gir espacial en els estudis literaris catalans: una aplicació a Vicent Andrés Estellés. Convergencia y transversalidad en humanidades. Actas de las VII jornadas de investigación de la facultad de filosofía y letras de la Universidad de Alicante. 37-42. https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/74169

Mira-Navarro, Irene. (2021). La poètica dels espais en Vicent Andrés Estellés. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nadal, Marta. (2021). Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura. Ed.Comanegra.

Oviedo, Jordi. (2018). La ciutat de València en la poètica de Vicent Andrés Estellés. Debats. 132 (2). 13-30. https://doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.2

Pessarodona, Marta. (2021). Tot m'admira. Poesia completa (1965-2021). Viena Edicions.

Pons, Margalida. (2016). Poetes emprenyats: possibilitats i reptes del gir afectiu en la interpretació de textos literaris. Els Marges: revista de lengua i literatura. 110. 10-33. https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/329595

Pons, Margalida. (2021). Potencias afectivas de la poesía catalana contemporánea. Exposición y propuestas de un proyecto de investigación. Theory now: Journal of literature, critique and thought. Vol 4. 1. 129-150. https://doi.org/10.30827/tnj.v4i1.16216

Tally, Robert. (2019). Spatial literary studies versus literary geography. English Language and literature, Vol. 65. 3. 391-408. https://doi.org/10.15794/jell.2019.65.3.001

Segura, I. (Coord.) VVAA (1989). BarcelDones. Edicions de l'Eixample - Espai de dones.

VVAA. (2021). Sobre Marta Pessarrodona. Editorial Comanegra.

Valdés, A. (febrer, 2024). Cos o ment? Emoció o raó? Un gir afectiu contra tot dualisme. [Ponencia]. Curs «El gir afectiu». Institut d'Humanitats de Barcelona.

Descàrregues

Publicades

31-03-2026

Com citar

Lázaro García, L. (2026). Afectes i emocions a les ciutats d’Àngels Gregori, Mireia Calafell i Maria Callís. Ítaca: Revista De Filologia, (17), 223–246. https://doi.org/10.14198/itaca.30956