Ecopoètica i imaginació política a Si una emergència, de Mireia Calafell
DOI:
https://doi.org/10.14198/itaca.31048Paraules clau:
ecopoètica, vulnerabilitat, col·lapse, dol planetari, ruïnes, imaginació política, futurs, Mireia Calafell, poesia catalana actualResum
Aquest article proposa una lectura crítica de Si una emergència (Premi Carles Riba 2023), de Mireia Calafell, en el marc de l’ecopoètica. L’estudi parteix de la idea que el llibre articula una poètica de la vulnerabilitat i de la interdependència, en què el col·lapse i la regeneració són parts d’un mateix moviment. A partir de referents teòrics ecofeministes com Yayo Herrero i Anna Tsing, s’examina com Calafell desplaça la noció moderna del subjecte autònom per eixamplar la veu, conscient de la seva condició relacional. La primera part del recull es configura com un paisatge del col·lapse ecològic i emocional, on la poeta denuncia la paràlisi davant la destrucció i enllaça el dol íntim amb el dol planetari. A mesura que el llibre avança, però, la mirada s’obre a la possibilitat de refer la vida i el llenguatge des de les ruïnes. El poema esdevé, així, un espai de cura, de memòria i d’imaginació política. Si una emergència s’erigeix en una proposta de resistència afectiva davant l’era del Capitalocè: una invitació a repensar la fragilitat i la incertesa com a força per a imaginar futurs compartits des del reconeixement de la relació entre espècies.
Referències
Ballesta, Marta. (2024). Hi ha mons que potser està bé que acabin. Betevé, 27 feb 2024: https://beteve.cat/placa-tisner/mireia-calafell-mons-be-acabin/
Calafell, Mireia. (2024). Si una emergència. Proa.
Calafell, Mireia i Sotorra, Alba. Relació. Un vocabulari per al futur. CCCB, 12 juny 2021. https://youtu.be/XyADLVCBMfE
Calafell, Mireia. (2020). Nosaltres, qui. LaBreu.
Calafell, Mireia. (2014). Tantes mudes. Perifèric.
Calafell, Mireia. (2010). Costures. Viena.
Calafell, Mireia. (2006). Poètiques del cos. Galerada.
Ardolino, Francesco. (2019). Entre poètiques. Dins «Dossier Mireia Calafell». Caràcters, núm. 87, p. 24-29.
Atwood, Margaret. (1998). The Handmaid's Tale. Anchor Books.
Castro, Azucena i Cantera, Ana Laura. (2023). Futuros multiespecie. Prácticas vinculantes para un planeta en emergencia. Bartlebooth.
Cavarero, Adriana. (2022). Inclinacions. Crítica de la rectitud. Fragmenta.
Danowski, Deborah & Viveiros de Castro, Eduardo. (2023). Há mundo por vir? Ensaio sobre os medos e os fins. Antígona.
Esquirol, Josep Maria. (2015). La resistència íntima. Quaderns Crema.
Garcés, Marina. (2022). Un món comú. Tigre de Paper.
Herrero, Yayo. (2021). Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica. Arcadia.
Kassovitz, Mathieu, dir. La Haine (1995) - Opening Scene. YouTube, pujat per MovieClips, 15 abr 2015: https://www.youtube.com/watch?v=PfIsQYPkZ3k
Marcer, Elisenda. (2022). Culpa i ecocrítica: noves representacions poètiques de la culpa davant la crisi antropogènica en Mireia Calafell. Núria Mirabet i Silvie Rothkovic. Cultura, Lenguaje y Representación, vol. XXIX. https://doi.org/10.6035/clr.6482
Moore, Jason W. (2017). The Capitalocene, Part I: on the nature and origins of our ecological crisis, The Journal of Peasant Studies, núm. 44/3, p. 594-630. https://doi.org/10.1080/03066150.2016.1235036
Tsing, Anna Lowenhaupt. (2017). La seta del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas. Capitán Swing.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Mar Camps Erill

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.




