La visibilització del patrimoni literari femení a la ciutat de Tarragona com a pràctica educativa

Resum

El cànon literari que es troba en els llibres de text parteix d’una perspectiva androcèntrica. La nova llei educativa i les iniciatives de docents volen revertir aquesta situació de desigualtat. La legislació educativa permet construir noves metodologies per part dels docents en forma de situacions d’aprenentatge. S’analitza el context educatiu actual on les escriptores de proximitat estan invisibilitzades i es proposa una acció educativa que parteix d’una acció literària prèvia que es va fer a la ciutat de Tarragona dins el marc de les Vil·les florides. Es descriuen dues activitats des de la gestació del material a la pràctica docent i se n’avalua el resultat pedagògic. És una proposta que integra la natura d’una ciutat, font de patrimoni visible, amb les escriptores vinculades al territori més proper, font de patrimoni invisible. Els jardins poètics de la ciutat de Tarragona poden ser una eina per a treballar la poesia i per visibilitzar el llegat femení en català de la ciutat tant per a l’alumnat com per a la ciutadania. Els docents poden treballar aquest material per iniciar o consolidar l’educació literària del currículum i trencar amb el cànon literari establert. És un recurs educatiu que permet treballar la lectura, la creació poètica i les autores locals que tenen una gran qualitat. Aquesta iniciativa té un potencial transformador des d’una perspectiva cultural, educativa i de gènere.