The lyrical voice of Maria Àngels Anglada: self-awareness and reflections on poetic creation
DOI:
https://doi.org/10.14198/itaca.31056Keywords:
Maria Àngels Anglada, Catalan poetry, lyrical voice, linguistic consciousness, poetic act, lyrical subjectAbstract
Reflection on the poetic act and the lyrical voice constitutes a structuring element throughout the poetic oeuvre of Maria Àngels Anglada. This topic is articulated through a wide range of formulations: at times, references to poetic creation are subtle and merely suggested, while at others, the function of poetry becomes the poem’s explicit focus. In certain instances, considerations on poetic writing serve to defend the Catalan language; in other cases, Anglada uses the reflection on poetry to establish intertextual links with other poets. Ultimately, this is a matter that occupies a significant place in the author’s poetry, although it appears through a considerable diversity of forms and intentions. The aim of this article, therefore, is to offer a systematic synthesis of the reflections on poetic creation found in Anglada’s poetry, based on an analysis of those poems that address in particular the function, uses and limitations of the lyrical voice. This approach makes it possible to observe how the author’s poetic consciousness evolved over the course of her work, initially aligning itself predominantly with collective affairs and later shifting toward more personal experiences in the final stage of her literary career.
References
Abrams, Sam D. (2009). Pròleg i Notes sobre els poemes. Dins Maria Àngels Anglada, Poesia completa. Vitel·la.
Anglada, Maria Àngels. (1985). Sandàlies d'escuma. Destino.
Anglada, Maria Àngels. (1990). Columnes d'hores (1965-1990). Columna.
Anglada, Maria Àngels. (1996). A l'entorn de la poesia. Notes sobre inspiració i techné. Ars Brevis, 2, 291-299.
Anglada, Maria Àngels. (2008). Incitació a la lectura. Articles de crítica literària. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anglada, Maria Àngels. (2009). Poesia completa. Vitel·la.
Foguet i Boreu, Francesc. (2003). M. Àngels Anglada. Passió per la memòria. Pòrtic.
Gassol Bellet, Olívia. (2020). La poesia de Maria Àngels Anglada: de Díptic a Kyparíssia (1972-1980). Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 75-101.
Guasch, Roser. (2000). La poètica de Maria Àngels Anglada. Serra d'Or, 485, 36-39.
Godayol, Pilar. (2010). Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn. Ausa, vol 24, 166, p. 641-651.
Godayol, Pilar. (2020). Per deixar de ser inexistents: Maria Àngels Anglada i la feminització del cànon. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 279-297.
Jufresa, Montserrat. (2010). Les germanes de Safo: una mirada a la vida de les dones gregues. Reduccions: revista de poesia, 97, 115-129.
Julià, Lluïsa (2007). Carmina cum fragmentis. Maria Àngels Anglada o el naixement d'una nova èpica. Dins Tradició i orfenesa. Palma: Lleonard Muntaner, 95-104.
Julià, Lluïsa. (2019). Maria Àngels Anglada, la mirada humanista. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 62-64.
Lorés, Eulàlia. (2020). La poètica de la mimesi a l'obra de Maria Àngels Anglada. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 55-74.
Manent, Marià. (1972). Pròleg. Dins Núria Albó, M. Àngels Anglada, Díptic. Aures de la Plana, 11-18.
Marí, Isidor. (2019). El compromís amb la paraula. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 67-69.
Merino, Imma. (1995). Les afinitats de Marçal i Anglada. El Punt, 26 de novembre de 1995, 20.
Miralles, Carles. (1999). M. Àngels Anglada i d'Abadal: sessió en memòria. Institut d'Estudis Catalans, 33-37.
Miralles, Carles. (2005). La poesia després d'Auschwitz. Avui Cultura, 4-5.
Miralles, Carles. (2010). El temps, la mort: la poesia, l'amor. Alguns «fils de plata» de la poesia d'Anglada. Reduccions: revista de poesia, 97, 87-101.
Pagès i Pérez, Carme. (2011). El solatge clàssic en la poesia angladiana. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 42, 449-492.
Panyella, Vinyet. (1999). La poesia de la tendresa, el compromís, la compassió. Serra d'Or, 475-476, 66-68.
Pladevall i Arumí, Antoni. (1990). El tombant elegíac de la poesia de M. Àngels Anglada. Reduccions: revista de poesia, 48, 91-94.
Pujol, Enric. (2020). Maria Àngels Anglada i la seva circumstància històrica. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 19-35.
Radigales, Jaume. (2020). Literatura i música en l'obra de Maria Àngels Anglada. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 327-351.
Rafart, Susanna. (2019). Llegat i memòria de Maria Àngels Anglada. Una veu entre les veus. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 85-87.
Serra, Catalina. (1990). «Sóc una poeta que escriu novel·les». El País, Quadern, 25 de gener de 1990, 6-7.
Velaz, Anna M. (2019). Maria Àngels Anglada: poesia i compromís. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 114-116.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2026 Anna Perera Roura

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.




