La veu lírica de Maria Àngels Anglada: autoconsciència i reflexions sobre la creació poètica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.31056

Paraules clau:

Maria Àngels Anglada, poesia catalana, veu lírica, consciència lingüística, fet poètic, subjecte líric

Resum

La reflexió sobre el fet poètic i la veu lírica és un element que vertebra el conjunt de l’obra poètica de Maria Àngels Anglada. És una temàtica que l’autora presenta a través de formulacions ben diverses: de vegades les referències a la creació poètica són subtils, només apuntades; però d’altres vegades la funció de la poesia pot esdevenir el pretext explícit del mateix poema. En algunes ocasions, les consideracions sobre l’escriptura poètica apareixen com un instrument per defensar la llengua catalana; però en altres casos Anglada les utilitza per construir vincles intertextuals amb altres poetes. En definitiva, es tracta d’una qüestió que té una presència notable en la poesia de l’escriptora, si bé és cert que es presenta amb una diversitat de formes i intencions ben considerables. El propòsit d’aquest article, doncs, és oferir una síntesi ordenada de les reflexions al voltant de la creació poètica que es troben en la poesia d’Anglada, elaborada a partir de l’anàlisi dels poemes que tracten especialment sobre la funció, els usos i les limitacions de la veu lírica. D’aquesta manera podrem observar com la consciència poètica de l’autora va anar evolucionant al llarg de la seva obra, vinculant-se a experiències més aviat col·lectives a l’inici i passant a vivències més personals en la darrera etapa de la seva trajectòria literària.

Referències

Abrams, Sam D. (2009). Pròleg i Notes sobre els poemes. Dins Maria Àngels Anglada, Poesia completa. Vitel·la.

Anglada, Maria Àngels. (1985). Sandàlies d'escuma. Destino.

Anglada, Maria Àngels. (1990). Columnes d'hores (1965-1990). Columna.

Anglada, Maria Àngels. (1996). A l'entorn de la poesia. Notes sobre inspiració i techné. Ars Brevis, 2, 291-299.

Anglada, Maria Àngels. (2008). Incitació a la lectura. Articles de crítica literària. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Anglada, Maria Àngels. (2009). Poesia completa. Vitel·la.

Foguet i Boreu, Francesc. (2003). M. Àngels Anglada. Passió per la memòria. Pòrtic.

Gassol Bellet, Olívia. (2020). La poesia de Maria Àngels Anglada: de Díptic a Kyparíssia (1972-1980). Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 75-101.

Guasch, Roser. (2000). La poètica de Maria Àngels Anglada. Serra d'Or, 485, 36-39.

Godayol, Pilar. (2010). Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn. Ausa, vol 24, 166, p. 641-651.

Godayol, Pilar. (2020). Per deixar de ser inexistents: Maria Àngels Anglada i la feminització del cànon. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 279-297.

Jufresa, Montserrat. (2010). Les germanes de Safo: una mirada a la vida de les dones gregues. Reduccions: revista de poesia, 97, 115-129.

Julià, Lluïsa (2007). Carmina cum fragmentis. Maria Àngels Anglada o el naixement d'una nova èpica. Dins Tradició i orfenesa. Palma: Lleonard Muntaner, 95-104.

Julià, Lluïsa. (2019). Maria Àngels Anglada, la mirada humanista. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 62-64.

Lorés, Eulàlia. (2020). La poètica de la mimesi a l'obra de Maria Àngels Anglada. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 55-74.

Manent, Marià. (1972). Pròleg. Dins Núria Albó, M. Àngels Anglada, Díptic. Aures de la Plana, 11-18.

Marí, Isidor. (2019). El compromís amb la paraula. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 67-69.

Merino, Imma. (1995). Les afinitats de Marçal i Anglada. El Punt, 26 de novembre de 1995, 20.

Miralles, Carles. (1999). M. Àngels Anglada i d'Abadal: sessió en memòria. Institut d'Estudis Catalans, 33-37.

Miralles, Carles. (2005). La poesia després d'Auschwitz. Avui Cultura, 4-5.

Miralles, Carles. (2010). El temps, la mort: la poesia, l'amor. Alguns «fils de plata» de la poesia d'Anglada. Reduccions: revista de poesia, 97, 87-101.

Pagès i Pérez, Carme. (2011). El solatge clàssic en la poesia angladiana. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 42, 449-492.

Panyella, Vinyet. (1999). La poesia de la tendresa, el compromís, la compassió. Serra d'Or, 475-476, 66-68.

Pladevall i Arumí, Antoni. (1990). El tombant elegíac de la poesia de M. Àngels Anglada. Reduccions: revista de poesia, 48, 91-94.

Pujol, Enric. (2020). Maria Àngels Anglada i la seva circumstància històrica. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 19-35.

Radigales, Jaume. (2020). Literatura i música en l'obra de Maria Àngels Anglada. Dins Eusebi Ayensa, Francesc Foguet. (Eds.), Rellegir Maria Àngels Anglada. Cal·lígraf, 327-351.

Rafart, Susanna. (2019). Llegat i memòria de Maria Àngels Anglada. Una veu entre les veus. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 85-87.

Serra, Catalina. (1990). «Sóc una poeta que escriu novel·les». El País, Quadern, 25 de gener de 1990, 6-7.

Velaz, Anna M. (2019). Maria Àngels Anglada: poesia i compromís. Dins Mariàngela Vilallonga, Anna Perera Roura. (Eds.), El llegat de Maria Àngels Anglada. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, 114-116.

Descàrregues

Publicades

31-03-2026

Com citar

Perera Roura, A. (2026). La veu lírica de Maria Àngels Anglada: autoconsciència i reflexions sobre la creació poètica. Ítaca: Revista De Filologia, (17), 159–186. https://doi.org/10.14198/itaca.31056