La veu lírica de Maria Àngels Anglada: autoconsciència i reflexions sobre la creació poètica

Resum

La reflexió sobre el fet poètic i la veu lírica és un element que vertebra el conjunt de l’obra poètica de Maria Àngels Anglada. És una temàtica que l’autora presenta a través de formulacions ben diverses: de vegades les referències a la creació poètica són subtils, només apuntades; però d’altres vegades la funció de la poesia pot esdevenir el pretext explícit del mateix poema. En algunes ocasions, les consideracions sobre l’escriptura poètica apareixen com un instrument per defensar la llengua catalana; però en altres casos Anglada les utilitza per construir vincles intertextuals amb altres poetes. En definitiva, es tracta d’una qüestió que té una presència notable en la poesia de l’escriptora, si bé és cert que es presenta amb una diversitat de formes i intencions ben considerables. El propòsit d’aquest article, doncs, és oferir una síntesi ordenada de les reflexions al voltant de la creació poètica que es troben en la poesia d’Anglada, elaborada a partir de l’anàlisi dels poemes que tracten especialment sobre la funció, els usos i les limitacions de la veu lírica. D’aquesta manera podrem observar com la consciència poètica de l’autora va anar evolucionant al llarg de la seva obra, vinculant-se a experiències més aviat col·lectives a l’inici i passant a vivències més personals en la darrera etapa de la seva trajectòria literària.