Manuela Agnés Rausell, escriptora de la Renaixença: una aproximació a l’obra poètica en català

Resum

Manuela Agnés Rausell i Soriano (1839-1918) forma part de la nòmina d’escriptors i escriptores valencians que van participar en el moviment de recuperació i dignificació de la llengua catalana com a llengua de cultura conegut com a Renaixença. Membre activa del valencianisme des de la fundació de la societat Lo Rat Penat (1878) i participant assídua en els Jocs Florals que s’organitzaven a la ciutat de València, la producció literària de Rausell inclou textos tant en valencià com en castellà, i abasta la poesia, la narrativa, el teatre i l’assaig. Pel que fa a la seua lírica en català, l’objecte d’estudi del present article, s’hi comprenen vint-i-cinc peces, la majoria de les quals responen al cànon floralista, ja que tracten, mitjançant un model de llengua elevat i arcaïtzant, temes vinculats a la identitat valenciana i als valors cristians, amb un gran interès pel passat medieval. Un únic poema trenca amb aquesta tendència i s’acosta al costumisme i al pairalisme, corrents, juntament amb el jocfloralesc, predominants en l’escena valenciana de final del vuit-cents. En aquest treball es presenta la figura de Manuela Agnés Rausell, tenint en compte el paper que va dur a terme en els cercles culturals valencianistes, i es fa una aproximació a la seua contribució poètica, parant atenció als temes i als recursos, així com a les circumstàncies que envolten cada peça, per a vincular el conjunt líric de l’autora amb el marc històric i cultural en què es va produir. Finalment, s’ofereix, en forma d’annex, una transcripció dels vint-i-quatre poemes localitzats, que, fins ara, no s’havien recollit mai.