Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà

Lluïsa Julià Capdevila

doi:10.14198/itaca.31104

Autors/ores

Lluïsa Julià Capdevila Universitat Oberta de Catalunya, Espanya https://orcid.org/0009-0001-1172-2282

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.31104

Paraules clau:

biografia, literatura catalana, subjecte femení, estudis de gènere, nova biografia, Stefan Zweig, Virginia Woolf, Maria Antònia Salvà, Maria-Mercè Marçal

Resum

L’article explora les causes per les quals les escriptores i les dones en general no han estat objecte del gènere biogràfic fins als anys setanta i vuitanta del segle XX coincidint amb l’avançada del feminisme que trenca amb la visió essencialista de les dones i el rol de domesticitat determinat. En la primera part i de forma cronològica es prenen les figures històriques de Joana d’Arc i Maria Antonieta per posar de manifest el model de dones imperant: santes o bruixes, sacrificades per la pàtria; al mateix temps s’hi apunta l’evolució del gènere literari, la «nova biografia» que introdueix les tècniques de la ficció en el relat biogràfic en els anys vint i trenta del segle XX fins als estudis teòrics dels anys vuitanta i posteriors que el converteixen en un gènere híbrid. Després l’estudi se centra a analitzar la situació viscuda en la literatura catalana: l’absència de relats biogràfics dedicats a les escriptores en les col·leccions històriques, tret de les excepcions de Caterina Albert - Víctor Català i, sobretot, de Mercè Rodoreda, així com la transformació progressiva que s’ha produït a partir de la reivindicació literària que les mateixes escriptores han fet de les seves predecessores i, posteriorment, per part de les mateixes editorials interessades a donar a conèixer textos autobiogràfics, sovint no publicats amb anterioritat davant l’interès que desperten entre el públic. La part més extensa i detallada es dedica a exposar com s’han abordat els textos biogràfics dedicats a Maria Antònia Salvà (2023) i Maria-Mercè Marçal (2017) des de la perspectiva de gènere. S’hi comenta les omissions que han presentat les escriptores com a éssers dòcils, anodins i d’acord amb l’heterosexualitat normativa. S’assenyala la importància de la recuperació d’aquestes figures històriques i les diferents dinàmiques que es precisen desenvolupar per garantir un text sòlid que doni resposta de les seves personalitats, els diferents moments històrics viscuts, les relacions que van mantenir, la trajectòria i la recepció de què han estat objecte.

Referències

Amat, Jordi. (2015). La «nova biografia»: definició i periodització, Dins Enric Balaguer, Maria Jesús Francés, & Vicent Vidal (Eds.), Aproximació a l'altre / an approarch to the Other. Biografies, semblances i retrats / biographies, ressemblances and portraits. John Benjamins Publishing Company. 61-73. https://doi.org/10.1075/ivitra.11.01ama

Bell, Quentin. (2008 [1972]). Virginia Woolf, traducció de Jordi Fibla Feito. Random Hause Mondadori.

Benguerel, Xavier. (2008 [1971]). Memòries (1905-1940), pròleg de Pere Calders. L'Avenç.

Bourdieu, Pierre. (1989 [1986]). La ilusión biográfica. Historia y fuente oral. 2 , 27-33. https://www.jstor.org/stable/27753247

Capmany, Maria Aurèlia. (1983). Maria Antònia Salvà o l'art de dissimular la saviesa, dins Maria Antònia Salvà, vint-cinc anys després. Presentació de Josep M. Llompart. Obra Cultural Balear, 59-60.

Gilbert, Sandra M i Gubar, Susan. (1979). The Madwoman in the Attic. New Haven and London. Yale University Press.

Irigaray, Luce. (1974). Speculum. De l'autre femme. Minuit.

Julià, Lluïsa. (2010). Joaquim Ruyra. L'home i la seva imatge. CCG.

Julià, Lluïsa. (2017). Maria-Mercè Marçal. Una vida. Galàxia-Guttenberg.

Julià, Lluïsa. (2023). Maria Antònia Salvà. Fragments d'una vida. Lleonard Muntaner.

Lacueva Lorenz, Maria. (2022). Dones i Valencianisme. Pioneres (1900-1939). Fundació Nexe.

Marçal, Maria-Mercè. (2004 [1994]). Qui soc i per què escric, dins Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Mercè Ibarz (Ed.). Proa.

Millet, Kate. (1970). Sexual Politics. Doubleday.

Pessarrodona, Marta. (2023 [2006]). Donasses. La Campana.

Pons, Agustí. (2017). Un biògraf al laberint d'Ariadna. Ítaca. Quaderns catalans de Cultura Clàssica. Societat Catalana d'Estudis Clàssics. 33, 129-137. https://doi.org/10.2436/20.2501.01.78

Rich, Adrienne. (2022 [1976]). Naixem de dona. La maternitat com experiència i com institució. Traducció: Núria Busquet. Lleonard Muntaner.

Russ, Joana. (2022 [1983]). Com destruir l'escriptura de les dones. Traducció de Míriam Cano, pròleg de Jessa Crispin. Raig Verd.

Salvà, Maria Antònia. (1981 [1955]). Entre el record i l'enyorança. Moll.

Soldevila, Llorenç. (2015). Seixanta anys de biografisme en català (1953-2013). Aproximació i repertori, dins Enric Balaguer, Maria Jesús Francés, & Vicent Vidal (Eds.), Aproximació a l'altre / an approarch to the Other. Biografies, semblances i retrats / biographies, ressemblances and portraits. John Benjamins Publishing Company, 3-8. https://doi.org/10.1075/ivitra.11.08sol

Woolf, Virginia. (1999 [1942]). Dones i literatura. Pròleg d'Isabel-Clara Simó, Columna, 195-204.

Woolf, Virginia. (2022 [1928]). Orlando. Traducció de Marta Pera Cucurell. Viena.

Zweig, Stefan. (2023 [1934]). Maria Antonieta. Traducció de Ramon Farrés La segona perifèria.