Els dissenys de Mariaelena Roqué a partir de l’anàlisi multimodal de la representació escènica

Josep Miquel Iruela López

doi:10.14198/itaca.31212

Autors/ores

Josep Miquel Iruela López Universitat Jaume I, Espanya https://orcid.org/0000-0001-9792-7301

DOI:

https://doi.org/10.14198/itaca.31212

Paraules clau:

multimodalitat, signe, metàfora, sinestèsia, semiòtica de l’espectacle escènic, disseny de vestuari, Carles Santos, Mariaelena Roqué

Resum

Un dels corrents metodològics que ha cobrat major rellevància en els últims temps és l’anàlisi multimodal dels textos artístics. Aquest enfocament incorpora nocions de diverses propostes teòriques relacionades amb l’abast semiològic i pragmàtic de les parts constitutives, així com amb el valor estètic de l’obra o corpus objecte d’anàlisi. Prenent com a cas d’estudi la producció escènica de Carles Santos, s’aprecia immediatament com els textos s’entreteixeixen amb la música, l’escenografia, la il·luminació i altres elements significatius. El seu catàleg és un excel·lent punt de referència per a desenvolupar ferramentes que ens permeten descriure de manera rigorosa les subtileses i matisos de la representació escènica. El present article se centra específicament en el període en el qual Mariaelena Roqué va ser responsable del disseny de vestuari i la direcció artística de la Companyia Carles Santos. Considera la rellevància de la indumentària en el context dels espectacles resultants i com es relaciona amb les dimensions textuals, significatives i narratives de les produccions. Intentarem establir una relació entre la construcció dels personatges, l’evolució de la trama i l’escenografia, i com es manifesta en els dissenys de Roqué en el diàleg entre allò material i allò simbòlic.

Referències

Adami, Elisabetta. (2016). Multimodality Dins Ofelia García, Nelson Flores i Massimiliano Spotti (Eds), The Oxford Handbook of Language and Society (Vol. 1). Oxford University Press, 451-472. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190212896.013.23

Ballart, Pere. (1994). Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Quaderns Crema.

Barthes, Roland. (2013). The language of fashion. Bloomsbury Academic.

Bartra, Eli. (2017). Desnudo y arte. Ediciones Desde Abajo.

Burguera, María Luisa. (1994). Metáfora y humor. Dins Lluís Meseguer (Ed.), Metàfora i creativitat. Universitat Jaume I, 47-50.

Cárcamo Morales, Benjamín. (2018). El análisis del discurso multimodal: una comparación de propuestas metodológicas. Forma y Función, 31 (1), 145-174. https://doi.org/10.15446/fyf.v31n2.74660

Christilles, Dennis i Delbert Unruh. (1996). The Semiotics of Action Design. Theatre Topics, 6 (2), 121-141. https://doi.org/10.1353/tt.1997.0008

Cunningham, Rebecca. (1993). The Magic Garment: Principles of Costume Design. Waveland Press.

Delgado, Maria M. (2007). Composing for the stage: The music theatre of Carles Santos. Contemporary Theatre Review, 17 (3), 278-300. https://doi.org/10.1080/10486800701411311

Elam, Keir. (1980). The semiotics of theatre and drama. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203993309

Flax, Rocío i Diego Forte. (2022). Semiótica social y multimodalidad. Herramientas para el análisis de textos. Tres+Uno.

Forceville, Charles. (2008). Metaphor in Pictures and Multimodal Representations. Dins Jr. Raymond W. Gibbs (Ed.), The Cambridge Handbook of Metaphor and Thought. Cambridge University Press, 462-482. https://doi.org/10.1017/CBO9780511816802.028

Forceville, Charles. (2009). Non-verbal and multimodal metaphor in a cognitivist framework. Dins Charles J. Forceville i Eduardo Urios-Aparisi (Ed.), Multimodal Metaphor. Mouton de Gruyter, 462-482. https://doi.org/10.1515/9783110215366

Guerrero, Manuel (Ed.). (2006). Carles Santos: visca el piano! Fundació Joan Miró, Generalitat de Catalunya.

Halliday, Michael. (2001). El lenguaje como semiótica social: la interpretación social del lenguaje y del significado. Fondo de Cultura Económica.

Hodge, Bob i Gunther R. Kress. (1988). Social semiotics. Cornell University Press.

Kowzan, Tadeusz. (1975). Littérature et spectacle. De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110885545

Kress, Gunther R. i Theo Van Leeuwen. (1996). Reading images: the grammar of visual design. Routledge.

Kress, Gunther R. i Theo Van Leeuwen. (2001). Multimodal discourse: the modes and media of contemporary communication. Arnold.

Machin, David i Per Ledin. (2020). Introduction to multimodal analysis (2a ed.). Bloomsbury Academic.

Marín López, Aurora. (2019). Carles Santos: la música posada en escena. Les principals influències en la seva obra escènica. Associació Cultural Amics de Vinaròs.

Marks, Lawrence E. (1978). The unity of the senses: Interrelations among the Modalities. Academic Press. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-472960-5.50011-1

Marty, Robert. (2020). Fenomenologia i semiòtica del teatre. Estudis Escènics. Quaderns de l'Institut del Teatre, 0 (23), 96-115.

Meseguer, Lluís. (2002). Literatura catalana i llenguatges de l'espectacle. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 33, 9-32.

Meseguer, Lluís. (2015). La literatura de Carles Santos. Dins Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Salamanca, 1 - 6 de juliol de 2012 (Vol. 3). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 209-221.

Meseguer, Lluís. (2016). La literatura de la música: Carles Santos. eHumanista/IVITRA, 10, 543-559.

O'Halloran, Kay L. i Bradley A. Smith. (2012). Multimodal Text Analysis. En Carol A. Chapelle (Ed.), The Encyclopedia of Applied Linguistics. Wiley. https://doi.org/10.1002/9781405198431.wbeal0817

Ortells Agramunt, Joaquín. (2013). El text com a element diferenciador en les obres de Carles Santos. Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 24, 97-107. https://doi.org/10.6035/Anuari.2013.24.8

Ortells Agramunt, Joaquín. (2015). Análisis y catalogación de la obra de Carles Santos. Universitat Jaume I. https://doi.org/10.6035/10111.2015.65477

Rękawek, Jolanta. (2020). El teatro de Carles Santos o cómo devorar la tradición: La Pantera Imperial y Ricardo i Elena. Debats, 134 (1), 197-206. https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.11

Rękawek, Jolanta. (2021). La música en éxtasis en el teatro de Carles Santos. Caracol, 22, 334-364. https://doi.org/10.11606/issn.2317-9651.i22p334-364

Ricoeur, Paul. (2001). La metáfora viva (Agustín Neira, Trad.; 2a ed.). Trotta.

Ricoeur, Paul. (2002). Del texto a la acción: ensayos de hermenéutica II. FCE.

Roqué, Mariaelena. (2007). Anar i tornar. En Jaume Maymó (Ed.), Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos. Ajuntament de Barcelona, 27-126.

Roqué, Mariaelena. (2014, octubre 2). Mariaelena Roqué exposa un univers escènic trencador al voltant de la dona. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=KQxNwZpSrlA

Ruvira, J. et al. (2015). Universantos, el fervor de la perseverança en Carles Santos. Universitat de València.

Ruvira, Josep. (2008). Música y representación los desafíos artísticos de Carles Santos. Institució Alfons El Magnànim.

Salvador, Vicent. (1994). Noves perspectives sobre la metàfora. Dins Lluís Meseguer (Ed.), Metàfora i creativitat. Universitat Jaume I, 25-33.

Saussure, Ferdinand. (2003). Curso de lingüística general (A. Alonso, Trad.; 30a ed.). Editorial Losada.

Soffer, Olga, James Adovasio i David Hyland. (2000). The «Venus» Figurines: Textiles, Basketry, Gender, and Status in the Upper Paleolithic. Current Anthropology, 41, 511-537. https://doi.org/10.1086/317381

Talens, Jenaro, Romera Castillo, José, Tordera Sáez, Antonio i Hernández Esteve, Vicente. (1980). Elementos para una semiótica del texto artístico: poesía, narrativa, teatro, cine (2a ed.). Cátedra.

Urrea, Imma. (2007). Em deixaràs emprovar els vestits. Dins Jaume Maymó (Ed.), Ajuntament de Barcelona, 151-173.