Fadrines tradicionals i modernes en la literatura infantil i juvenil: característiques i versatilitats en l’educació literària

Autors/ores

  • Elia Saneleuterio Universitat de València, Espanya

DOI:

https://doi.org/10.14198/ITACA2016.7.09

Paraules clau:

Fadrina, Personatges literaris, Grotesc, Perspectiva de gènere, Feminisme

Resum

Arran d’una selecció d’obres literàries infantils i juvenils, l’article analitza els trets d’una sèrie de personatges literaris que tenen en comú el fet de ser dones fadrines, en el sentit d’haver assolit certa edat sense haver-se casat. Ens centrem en les propostes de huit autors en espanyol i català, amb obres narratives o dramàtiques publicades des de fa un segle fins a l’actualitat, pertanyents en algun moment al cànon de l’educació literària. Jordi Sierra i Fabra, Núria Pradas, Isabel Allende, Teresa de la Parra, Lorca, Arniches, Unamuno i Mercè Rodoreda ofereixen una mostra amb què lectors de diverses edats poden començar a interpretar què resulta prototípic i què potser s’allunya de la tradició establida quant a aquests rols femenins: ser persones independents, ser amables o bruixes, cuidar els nebots... La metodologia d’investigació, de tall qualitatiu, estableix quatre categories d’anàlisi complementades amb les correspondències temporals i espacials. Concloem que la identificació del context cultural en què s’ambienta el relat per part del lector en formació és requisit per a discriminar el grau de conformitat o modernitat que el personatge suposa en cada cas.

Referències

ALLENDE, Isabel (1982): La casa de los espíritus, Buenos Aires, Sudamericana.

AMO, José Manuel de (2003): Literatura infantil. Claves para la formación de la competencia literaria, Málaga, Aljibe.

ARNICHES, Carlos (1916 [1967]): La señorita de Trevélez, en La señorita de Trevélez; La heroica villa; Los milagros del jornal, Madrid, Taurus.

BALLESTER, Josep (2007): L’educació literaria, València, PUV.

BARRAGÁN, María Antonieta (2003): Soltería: elección o circunstancia. Un nuevo estilo de vida se impone en el siglo XXI, Bogotá, Norma.

BORDONS, Glòria (1994): «Visió sincrònica sobre la didàctica de la literatura», Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 1, p. 27-36.

DAHL, Roald (1983): The witches, London, Jonathan CAPE. Trad. catalana Les bruixes, Barcelona, Edicions 62, 2009.

ESQUIVEL, Laura (1989): Como agua para chocolate, México, Mondadori.

FAGES, Guiomar C. (2008): «Soledad y maternidad en La Plaza del Diamante, Espéculo. Revista de estudios literarios, núm. 39.

GARCÍA LORCA, Federico (1935 [2002]): Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores, en Yerma. Doña Rosita la soltera, Madrid, Ed. Provencio.

GÓMEZ, Argelia & Alejandra SALGUERO (2014): «Una mirada a la soltería masculina», Reflexiones, vol. 93, núm. 2, p. 79-87.

GUERRA DE AVELLANEDA, Grisel (2009): «Ifigenia: la casa encerrada de una sociedad pacata. Reconfiguración social de la Venezuela de comienzos del siglo XX en los espacios de la novela de Teresa de la Parra», Nuevo Mundo Mundos Nuevos.

KAYSER, Wolfgang (1964): Lo grotesco. Su configuración en pintura y literatura, Buenos Aires, Editorial Nova.

LÓPEZ-GARCÍA-TORRES, Rocío, Elia SANELEUTERIO & Lidia RUBIO, (2015): «Dependencia vs. independencia de mujeres y hombres en las imágenes literarias de animación infantil», ponencia presentada en Congreso Internacional Hombres y Mujeres de Hoy: Tradición y Modernidad en la Ficción Infantil y Juvenil (España y América Latina), Madrid, CSIC.

MARTA, Carmen & Alejandro TOVAR (2011): «Los Simpson, un fenómeno social con 20 años de permanencia en la programación televisiva», Revista Mediterránea de Comunicación: Mediterranean Journal of Communication, vol. 2, p. 143-157.

MENDOZA, Antonio (2004): La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria, Màlaga, Aljibe.

NÚÑEZ, Gabriel (1998): «Antecedentes históricos: teoría literaria y didáctica de la literatura», en Antonio MENDOZA (coord.), Conceptos clave en didáctica de la lengua y la literatura, Barcelona, Horsori, p. 287-296.

PARRA, Teresa de la (1924 [1982]): Ifigenia. Diario de una señorita que escribió porque se fastidiaba, en Obra, Caracas, Ayacucho.

PRADAS, Nuria (2010): Posa una tia Adela a la teua vida, Mislata, Edelvives Baula.

QUILES, Amparo (2012): «Soltera tenía que ser: ¿una imagen invisible en la literatura?», en M. Francisca VILCHES & Pilar NIEVA (coord.), Imágenes femeninas en la literatura española y las artes escénicas (Siglos XX y XXI), Philadelphia, Society of Spanish and Spanish-American Studies, p. 185-202.

RODOREDA, Mercè (1962): La plaça del diamant, Barcelona, Club Editor.

RUIZ, Cristina (2011): «Paradigmas patriarcales en el realismo mágico: alteridad femenina y feminismo mágico en La casa de los espíritus de Isabel Allende y Los recuerdos del porvenir de Elena Garro», Bulletin of Spanish Studies: Hispanic Studies and Research on Spain, Portugal and Latin America, vol. 88, núm. 6, p. 863-885.

SANELEUTERIO, Elia (2004): La tía Tula: un caso de sexualidad distorsionada. Ítaca. Ínsula del pensamiento, núm. 2, p. 28-31.

SANELEUTERIO, Elia (2010): «Espacio público y territorialización. La imagen de la mujer en la obra de José Hierro», en Mercedes GONZÁLEZ (coord.), Donne, identità e progresso nelle culture mediterranee, Roma, Aracne, p. 429-440.

SANELEUTERIO, Elia (2012): «La independencia de la máscara. El grotesco en Argentina y España», en José Carlos ROVIRA & Víctor Manuel SANCHIS (coord.), Literatura de la Independencia e Independencia de la literatura en el mundo latinoamericano, Lleida, AEELH, p. 493-506.

SANELEUTERIO, Elia (2013): «La evolución del sainete criollo», en Encarnación CASTRO, Pedro CERVERA & Ana BOCANEGRA (coord.), Historia y desafíos de la edición en el mundo hispánico, Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, p. 407-418.

SANELEUTERIO, Elia (2016): «Diversidad, aprendizaje reflexivo y funciones sexuales en la educación literaria», en La diversidad en la literatura, el periodismo y el cine, Santiago de Compostela, Andavira Editora, p. 407-414.

SIERRA I FABRA, Jordi (1999 [2012]): Las chicas de alambre, Madrid: Alfaguara. Traducció catalana. Les noies de filferro, Madrid, Alfaguara.

UNAMUNO, Miguel de (1921 [1969]): La tía Tula, Madrid, Salvat.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

15-12-2016

Com citar

Saneleuterio, E. (2016). Fadrines tradicionals i modernes en la literatura infantil i juvenil: característiques i versatilitats en l’educació literària. Ítaca. Revista De Filologia, (7), 91–102. https://doi.org/10.14198/ITACA2016.7.09

Número

Secció

Dossier monogràfic