Les primeries de la recerca sobre les traduccions bíbliques catalanes medievals. La proposta de Samuel Berger (1890)

Resum

Com a investigadora —tant a l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona com en el projecte Corpus Biblicum Catalanicum de l'Associació Bíblica de Catalunya—, Gemma Avenoza (1959–2021) centra una part dels seus interessos en la qüestió relativa a la presència i la circulació de la Bíblia en l'Europa medieval des d'unes perspectives —la de revisar els repertoris dels fons documentals i la d'inventariar els arxius pendents— desenvolupades a redós d'escriure i defensar la tesi de doctorat (1989). Es tracta d'unes opcions que, en la pràctica, la integren en la cadena que, pel que respecta a les anàlisis bíbliques, Samuel Berger (1843–1900) comença arran de finalitzar la primera etapa dels estudis teològics (1867). En certa manera, doncs, l'oportunitat d'homenatjar Avenoza brinda la circumstància de reivindicar Berger. Per assolir-ho, aquest article en recupera —i en rellegeix en clau filològica— la contribució «Nouvelles recherches sur les bibles provençales et catalanes » (1890). No endebades, inaugura la recerca acadèmica entorn de les traduccions bíbliques catalanes medievals a partir dels testimonis manuscrits. A més, articula la proposta primicera adreçada a donar-ne raó amb una voluntat global. I, principalment, orienta, amb les seves afirmacions conclusòries, totes les percaces posteriors sobre aquestes traduccions bíbliques, entre les quals destaquen les de Josep Perarnau (1978-1983), Josep Izquierdo (1997), Armand Puig (1997-2001) i Pere Casanellas / Armand Puig (2004-2021). Comptat i debatut, heus aquí l'estela també prosseguida per Avenoza.