Els ètims catalans dins el Codex Cumanicus
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.10Paraules clau:
Lèxic multilingüe, Contacte interlingüístic, Préstec, Lingua franca, Llengua vehicularResum
El lèxic trilingüe preservat en l’anomenat Codex Cumanicus, que hauria estat creat per a les necessitats de la predicació entre els pobles túrquics establerts a la ribera de la mar Negra, es conserva com a part d’un únic manuscrit datat a les primeries del segle XIV. L’estructura i la composició del lèxic segueix un patró força comú des de segles enrere, però la tria lingüística mereix atenció per la seua singularitat, atès que aplega les llengües llatina, persa i cumana, aquesta darrera una variant de la branca septentrional occidental de la família turca dins la uraloaltaica. El lèxic testimonia, doncs, situacions de contacte lingüístic que promovien alhora els préstecs i altres fenòmens d’interinfluència. El nostre propòsit és el de presentar i comentar aquells elements d’origen romànic per als quals proposem una procedència catalana. Anteriors treballs sobre el contacte lingüístic entre el català i el grec o entre el català i el turc no guarden relació amb aquest treball pel que fa a la metodologia per a l’obtenció de dades; sí que hi és comuna l’aplicació tant de la comparació lingüística com de la perspectiva social en què es produeix el fet de llengua.Referències
BANG, Willy (1910): Zur Kritik des Codex Cumanicus, Louvain, Librairie Universitaire, 2010.
BANG, Willy (1911): «Beiträge zur Kritik des Codex Cumanicus», Bull. Acad. Belg. 1911, p. 13-40.
BANG, Willy (1912): Über die Rätsel des Codex Cumanicus, Berlin, De Gruyter, 1912.
BARKER, Hannah (2018): «Christianities in Conflict: The Black Sea as a Genoese Slaving Zone in the Later Middle Ages», en Jeff FYNNPAUL & Damian Alan PARGAS (ed.), Slaving Zones. Cultural Identities, Ideologies and Institutions in the Evolution of Global Slavery, Leiden & Boston, Brill, p. 50-69. https://doi.org/10.1163/9789004356481_004
BODROGLIGETI, Andras J.E. (1971): The Persian vocabulary of the Codex Cumanicus, Budapest, Akadémiai Kiadó.
BOUCHERIE, Anatole (1868) : «Étude sur les Hermèneumata du Ms. 306 de la bibliothèque de l'École de Médecine de Montpellier», Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, núm. 12 (1868), p. 270-277. https://doi.org/10.3406/crai.1868.67473
BOUCHERIE, Anatole (1872) : «Ἑρηνεύατα et Καθηερινὴ Ὁιλία de Julius Pollux, publiés pour la première fois», Notices et Extraits des Manuscrits de la Bibliothèque Nationale et autres Bibliothèques , núm. 23 (1872), 297-477.
COROMINES, Joan (1981): Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana II, Barcelona, Curial Edicions Catalanes.
DELETANT, Dennis (1984): «Genoese, Tatars and Rumanians at the Mouth of the Danube in the Fourteenth Century», The Slavonic and East Europe Review, núm. 62 (1984), p. 511-530.
DRIMBA, Vladimir (1970): «Problèmes d'une nouvelle édition du Codex Cumanicus», RRL, núm 15 (1970), 209-221.
DRIMBA, Vladimir (2000): Codex Comanicus. Édition diplomatique avec fac-similés, Bucarest, &EJUVSB &ODJDMPQFEJDƢ 2000.
DRIMBA, Vladimir (1981): «Sur la datation de la première partie du Codex Cumanicus», Oriens, núm. 27-28, 1981, 338-404. https://doi.org/10.1163/18778372-02702801012
DURAN I DUELT, Daniel (2003): «Els catalans i els mallorquins a la Mar Negra i a Tartària», en Maria Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Els catalans a la Mediterrània oriental, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, p. 191-220.
DURAN I DUELT, Daniel (2005): «De l'autonomia a la integració: la participació siciliana en el comerç oriental als segles XIV i XV», en Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ & Maria Teresa FERRER I MALLOL & Josefina MUTGÉ I VIVES (ed.), La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona:CSIC.
ENSENYAT PUJOL, Gabriel (1985): «Algunes mesures restrictives contra la importación d'esclaus turcs a Mallorca (1462-1481)», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 41, 199-206.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa (2000): «Esclaus i lliberts orientals a Barcelona. Segles XIV i XV», in M.T. Ferrer i Mallol & J. Mutgé (edd.), De l'esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l'Edat Mitjana, Barcelona, CSIC, 167-212.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa (2012): «Catalan commerce in the late Middle Ages», Catalan Historical Review, núm. 5, 29-65.
VON GABAIN, Annemarie (1959): «Die Sprache des Codex Cumanicus», Philologiae turcicae Fundamenta I, Wiesbaden: Frank Steiner, 1959, p. 46-73.
GAYRAUD, Michel (2010) : «L'apprentissage du grec et du latin dans l'empire romain d'après un manuscrit de la Bibliothèque Universitaire de Montpellier», Séance publique du 1er février 2010, Académie des Sciences et Lettres de Montpellier, 2010.
GRONBECH, Kaare (1942): Komanisches Wörterbuch. Türkischer Wortindex zu Codex Cumanicus, Copenhagen, Einar Munksgaard.
HERNANDO DELGADO, Josep (2003): Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l'esclavitud a la llibertat, Barcelona, Institució Milà i Fontanals.
KHVALKOV, Evgeny (2015): «Il progetto coloniale genovese sul Mar Nero, la dinamica della migrazione Latina a Caffa e la gente catalanoaragonese, siciliana e sarda nel Medio Evo», Archivio Storico Sardo, núm. 50, 265-279.
KHVALKOV, Evgeny (2017): The colonies of Genoa in the Black Sea region: evolution and transformation, London & New York, Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315112787
KLAPROTH, Julius von (1828): «Vocabulaire latin, persan et coman, de la biblothèque de Francesco Petrarcha», Mémoires relatifs à l'Asie III, París, Dondey-Dupré, 1828, 113-256.
KUUN, Géza Lajos László József (1880): Codex Cumanicus, Bibliothecae ad templum divi Marci Venetiarum primum ex integro edidit prolegomenis notis et compluribus glossariis instruxit comes Géza Kuun, Budapest, Magyar Tudományos Akadémia.
LIGETI, Lajos (1981): «Prolegomena to the Codex Cumanicus», Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae, núm. 35 (1981), 1-54.
MARZAL PALACIOS, Francisco Javier (2006): «El treball esclau a la ciutat de València al final de l'Edat Mitjana», Recerques, núm. 52-53, 87-109.
MIGLIORINI, Bruno (1960): Storia della lingua italiana, Florència, Sansoni.
MILLÀS VALLICROSA, Josep Maria (1961): «Un antiguo glosario hispanohebraico con transcripciones pretiberienses», Sefarad 21, 219-239.
MIRALLES I MONTSERRAT, Joan (1997): Corpus d'antropònims mallorquins del segle XIV, Barcelona, IEC.
MOLL, F. (1993): Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, Palma, Moll.
MONSHIZADEH, Daoud (1969): Das Persische im Codex Cumanicus, Uppsala, Studia Indoeuropaea Upsaliensia.
RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1884): «Zur Sprache der Komanen», Internationale Zeitschrift für allgemeine Sprachwissenschaft, núm 1 (1884), 377-382.
RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1885): «Zur Sprache der Komanen», Internationale Zeitschrift für allgemeine Sprachwissenschaft, núm. 2 (1885), 13-42.
RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1887): Das türkische Sprachmaterial des Codex Cumanicus, Manuscript der Marcus/Kirche in Venedig. Nach der Ausgabe des Grafen Kuun, (Budapest 1880), Sant Petersburg: Mémoires de l'Academie imperiale des Sciences de St. Petersburg, 1887.
REDONDO, Jordi (1999): «Hel. lenismes al català medieval: bilingüisme o llengua franca?», Quaderns de Filologia 5, 1999, 173-186.
REDONDO, Jordi (2000): "Η ελληνοκαταλανική διγλωσσία στο Χρονικό του Muntaner», in Chr. Tzitzilís & Th.S. Pavlidou (edd.), Μελέτες για την Ελληνική γλώσσα. Πρακτικά της ΧΧ Συνάντησης, Salònica, 491-498.
REDONDO, Jordi (2009): «L'Espill de Jaume Roig i la poesia satírica bizantina», in Lluís Pomer, Jordi Redondo, Jordi L. Sanchis & Josep Lluís Teodoro (ed.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam, Hakkert, 127-153.
REDONDO, Jordi (2012): «Sobre catalanismes al turc baixmedieval», Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, núm. 25,p. 321-336.
REDONDO, Jordi (2019a): «Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de la Crònica», Llengua & Literatura, núm. 29, 31-58.
REDONDO, Jordi (2019b): «La llengua grega a la secció bizantina de la Crònica», en Josep Antoni AGUILAR, Sadurní MARTÍ & Xavier RENEDO (ed.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, PAM, p. 259-267.
RENEDO, Xavier (2019): «El 'bell catalanesc' i els tàrtars», en Josep Antoni AGUILAR, Sadurní MARTÍ &Xavier RENEDO (ed.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, PAM, p. 219-239.
ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (1997): «Els italianismes de les cartes portolanes mallorquines», Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny I, Barcelona, PAM, p. 39-62.
SAINÉAN, Lazare (1907) : La création métaphorique en français. Le chien et le porc, Tübingen, Max Niemeyer. https://doi.org/10.1515/9783112323649
SALAVILLE, Sévérien (1911): «Un manuscrit chrétien en dialecte turc: le Codex Cumanicus», Revue des Études Byzantines, núm. 90, p. 278-286. https://doi.org/10.3406/rebyz.1911.3932
SCHELUDKO, Dimitri (1927): «Arabische Lehnwörter im Altprovenzalischen», Zeitschrift für Romanische. Philologie, núm. 47, p. 418-442. https://doi.org/10.1515/zrph.1927.47.1.418
SCHMIEDED, Felicitas & SCHREINER, Peter (ed.) (2005): Il Codice Cumanico e il suo mondo. Atti del Colloquio Internazionale, Roma: Edizioni di Storia e Letteratura.
SOLER, Abel (2012): «Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460-1464), Barcelona, Dénia o València?», eHumanista, núm. 22, p. 598-622.
SOLER, Abel (2013): El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina I-II, València, Institució Alfons el Magnànim.
TANASE, Thomas (2007): «Frère Jerôme de Catalogne, premier evêque de Caffa, et l'Orient franciscain», en Damien COULON, Christophe PICARD & Dominique VALÉRIAN (ed.), Espaces et réseaux en Méditerranée, VIe-XVIe siècles II, Saint-Denis: Bouchène, p. 127-166. https://doi.org/10.3917/bouch.coulo.2007.02.0127
TIETZE, Andreas (1966): The Koman Riddles and Turkic Folklore, Berkeley & Los Angeles, California University Press, 1966.
TOMASINI, Giacomo Filippo (1650): Bibliothecae Venetae Manuscripta publicae & priuatae quibus diuersi scriptores hactenus incogniti recensentur, Udine, Nicola Schiratti.
МАХМУТОВА, Л.Т. (1982), «Татарский язык в его отношении к древне письменному памятнику Codex Cumanicus по данным лексики (краткий анализ и приложение)» (= Makhmutova, L.T., «La llengua tàrtara dins la seua relació amb l'antic manuscrit titulat Codex Cumanicus d'acord amb les dades lèxiques (breu anàlisi i resultat)», in РамазановаД.Б. (ed.), Исследованиялоисторичевкойдиалектодогийтатарск огоязика (= D.B. Ramazànova (ed.), Investigació sobre la dialectologia històrica de la llengua tàrtara, Kazan, Acadèmia de Ciències de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, p. 68-153.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Jordi Redondo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
