Relacions intertextuals en els fragments historiogràfics de la Doctrina moral d’en Pacs

Resum

En aquest estudi, analitzem les relacions intertextuals dels passatges historiogràfics de la Doctrina moral d’en Pacs. Un dels principals objectius és determinar el marc preferent de connexions de l’autor de la Doctrina, per intentar establir si beu principalment de cròniques universals, de les grans compilacions llatines dels segles XIII-XIV, és a dir les obres de Joan de Salisbury, Joan de Gal·les, Vicent de Beauvais, etc., o de les traduccions i els reculls catalans que ja proliferen a principis del s. XV. També ens preguntem si altres obres en català del s. XV poden relacionar-se d’alguna manera amb els passatges historiogràfics de la Doctrina. De fet, la Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, de la segona meitat del s. XV, transmet un extens fragment sobre la història de Roma que coincideix amb el que trobem en el text de Pacs. I ambdues obres esmenten una sentència sobre la concòrdia («nam concòrdia parvae res crescunt...») que tingué un gran èxit al llarg de l’edat mitjana.