Enric Valor i la literaturització d’Aitana

Resumen

La coneixença del paisatge (mot que conté el terme país) que tenia Enric Valor donà pas a una sensibilitat que va anar desenvolupant com a propietari de terres, com a caçador, com a lingüista, com a lector i com a escriptor. Seguint un procés de literatització de muntanyes (Canigó, Montseny, etc.), Valor pren la serra Aitana com a espai central de dues novel·les: L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant. En les dues obres és vertaderament protagonista la serra —un actant—, definida en termes grandiloqüents (colossalisme, grandiositat) i atributs paradisíacs. En la tria d’Aitana com a espai simbòlic, potser hem de tenir present que el massís muntanyós havia cridat l’atenció, al llarg del temps, de les elits alacantines, especialment durant la primera meitat de segle, quan músics (com Óscar Esplà, autor d’una Simfonia Aitana), pintors, escriptors o arquitectes (com Juan Vidal), hi acudeixen i fan les seues cases d’estiueig. Un punt de referència és, sens dubte, l’obra de Gabriel Miró: tant Las cerezas del cementerio com Años y leguas. La traducció d’Enric Valor al català, el 1967, d’aquesta última novel·la n’és la prova evident, d’un interés gens circumstancial. Una afinitat és la «fam de paisatge» del protagonista de L’ambició d’Aleix, molt pròxima a la de Sigüenza, d’Años y leguas.