La maduresa de l’autoconsciència. De Winsor McCay a Grant Morrison: variacions del metacòmic
DOI:
https://doi.org/10.14198/ITACA2012.3.07Paraules clau:
Metacòmic, Metaficció, Metallenguatge, Autoconsciència, AutoreferencialitatResum
Un dels elements comuns a la literatura i al còmic des de l’origen d’ambdós àmbits és la possibilitat de l’autoreferencialitat o, si apliquem el concepte a la narrativa, de la metaficció. Aquest element està present en la tradició del còmic des de l’obra de pioners com Winsor McCay o George Herriman fins a autors contemporanis com Grant Morrison, i s’ha manifestat de manera molt variada, bé en còmics sobre el món de la historieta (algunes novel·les gràfiques de Seth i de Dylan Horrocks en són força representatives) o com a arriscats exercicis metalingüístics amb finalitat teòrica, de la qual cosa és exemple el cas d’algunes obres de Scott McCloud.Descàrregues
Estadístiques
Publicades
15-12-2012
Com citar
Ortiz Hernández, F. J. (2012). La maduresa de l’autoconsciència. De Winsor McCay a Grant Morrison: variacions del metacòmic. Ítaca. Revista De Filologia, (3), 185–222. https://doi.org/10.14198/ITACA2012.3.07
Número
Secció
Dossier monogràfic 2024
Llicència
Drets d'autor (c) 2012 Francisco Javier Ortiz Hernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.