La maduresa de l’autoconsciència. De Winsor McCay a Grant Morrison: variacions del metacòmic

Autors/ores

  • Francisco Javier Ortiz Hernández Universitat d’Alacant, Espanya

DOI:

https://doi.org/10.14198/ITACA2012.3.07

Paraules clau:

Metacòmic, Metaficció, Metallenguatge, Autoconsciència, Autoreferencialitat

Resum

Un dels elements comuns a la literatura i al còmic des de l’origen d’ambdós àmbits és la possibilitat de l’autoreferencialitat o, si apliquem el concepte a la narrativa, de la metaficció. Aquest element està present en la tradició del còmic des de l’obra de pioners com Winsor McCay o George Herriman fins a autors contemporanis com Grant Morrison, i s’ha manifestat de manera molt variada, bé en còmics sobre el món de la historieta (algunes novel·les gràfiques de Seth i de Dylan Horrocks en són força representatives) o com a arriscats exercicis metalingüístics amb finalitat teòrica, de la qual cosa és exemple el cas d’algunes obres de Scott McCloud.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

15-12-2012

Com citar

Ortiz Hernández, F. J. (2012). La maduresa de l’autoconsciència. De Winsor McCay a Grant Morrison: variacions del metacòmic. Ítaca. Revista De Filologia, (3), 185–222. https://doi.org/10.14198/ITACA2012.3.07

Número

Secció

Dossier monogràfic 2024