Margarida Xirgu, epistolari íntim

Resum

La correspondència escrita per l’actriu i directora d’escena Margarida Xirgu (1888-1969), tant la familiar o amical com l’estrictament professional, permet d’aprofundir en la seva vida pública i privada i, especialment, en la xarxa de coneixences i relacions al llarg d’una àmplia trajectòria consagrada en cos i ànima al teatre. A partir d’aquesta documentació epistolar, d’un gran valor biogràfic, històric i documental, el present article se centra, sobretot, en l’anàlisi de dos aspectes. D’una banda, la progressiva emergència d’un jo en les cartes xirguanes, en les quals els temes de l’envelliment i del retorn a la pàtria esdevenen leitmotivs obsessius. De l’altra, l’omnipresència del teatre en les missives, la qual no tan sols confirma la dedicació absorbent als escenaris, sinó que també aporta evidències noves sobre la imatge que s’autoconstruïa com a professional i sobre els seus gustos artístics i afinitats estètiques. No cal dir que l’epistolari de Xirgu revela, de pròpia mà, tot un caràcter i unes preocupacions vitals concretes que contribueixen a conèixer molt millor la biografia de l’actriu catalana.